1ª Ronda del A

Ja ha començat el torneig per excelència dels escacs valencians i el nostre primer equip no ha demostrat la seua força davant el recent ascendit Benigànim, només s’ha pogut empatar, bé han sigut ells qui han empatat per ser més concrets als fets ocorreguts.

De l’eixida o el viatge poc puc dir, perquè vaig anar pel meu compte i no sé la “colla” com seu va montar, però el principal de tot, és que es va aplegar a temps, un poc massa justet, però bé. Com el nou local del Benigànim està a les afores del poble, l’aparcament va ser ràpid, davant del local, i la sala de joc, prou bé. Un lloc molt agradable de jugar.

Però anem al que anem. Els dos equips presenten 7 dels primers 8 jugadors de l’equip, a vore si aquesta continua per nosaltres, que és un tema que ens porta de cap tots els anys, i la incògnita del huité jugador, que en ells pareix que va a ser normal que participe en l’equip, però a nosaltres no, és un jugdor que li agrada més participar en el segon equip, on la preparació prèvia de la partida no és tan exigent (per no dir nul·la) i la seva sabiduria del temps li pot reportar la victòria. Això va comportar que en poc més de dues hores, el rival li va guanyar, deixant el marcador favorable als de casa. Ja comencem mal, tenint que remontar el resultat advers i en poc de temps.

Però tranquils, que està el “narrador” per salvar els mobles. Amb una simple ambició de guanyar un peó net, vaig quedar millor en el mig joc, però el meu rival no es va conformar en perdre un peó i es va quedar amb un alfil tancat, que prompte podia caure del meu costat. Amb l’amenaça de perdre l’alfil, el meu rival es va vore apretat i el seu intent va quedar pitjor, perquè va perdre una torre per salvar-lo, i unes poques jugades desprès va abandonar, va ser poc desprès de l’altra partida, per tan, empat en el marcador.

I quasi sense temps a vore què és el que hi havia de nou, Santi aconsegueix la victòria, que el seu rival ha estat lluitant des de l’obertura per salvar els mobles, una mala jugada l’ha dut a quedar molt inferior i l’atac de Santi no l’ha deixat tranquil en cap moment. Sense tindre una clara ventatja material, la possició de les peces donava a entendre qui podia guanyar i qui no.

Ja s’ha aconseguit remontar i anem per davant, a vore si la resta fa el que toca. Però no era el dia i prompte Manolo perd la seua partida, que torna la igualtat al marcador.

Ens trobem al bar comentant la partida de Santi, quan ens bé un altre dient que no ha pogut fer res, i ha empatat, ho ha intentat de diferents formes, però no ha hagut sort.

Com ja queden poques partides en joc, puje a vore com estan les altres i resulta que també han acabat, Alfonso taules i Jose Luis ha guanyat la partida amb més “morbo” de l’encontre. Una reedició de l’última vegada que acudirem a jugar a Benigànim, on el nostre jugador es va oblidar d’apagar l’alarma del mòbil i va perdre al poc de començar a jugar. Aquesta vegada el capità d’equip ha estat a punt de confiscar-li el mòbil i per tal motiu, l’ha hagut d’encedre davant d’ell i tornar-lo a apagar.

I ens queda per finaltizar la partida del nostre primer tauler, que quan està en el final, es veu prou mal, amb peó de menys i alfils del mateix color. Ahí és molt difícil aguantar, perquè està el seu rei molt apartat del peó rival i el de Benigànim fa valer ixa ventatja, per tan, ens quedem empatats a quatre.

Com el més important és que s’ha jugat (en el meu entendre) i no ha perdut l’equip, a vore si la pròxima setmana es pot aconseguir guanyar.