Després de l’éxit d’asistens, espere que aquest torneig tinga continuitat. Per moltes coses, entre les que es pot posar, el despedirnos fins després de Nadal ó any nou. Son unes dates, que la gent està molt atareada en menjars familiars i preparant la nit de cap d’any.
Però lo que ens interesa es el torneig, i anem a parlar un poc del mateix. El ritme de joc, es va triar per els asistents, un poc abans de començar i el més votat, va ser en ritme molt ràpid, que practicàrem en el torneig que ferem abans del sopar del fi del provincial. Els sistemes de desempat, es posarem 5 en una caixa i al finalitzar el torneig, es va traure el ordre per el que es posarien per definir la classificació final.
Molt motivats els jugadors, i alguns que es presentaven per baixar “els humos” a algún jugador. El ritme ràpid dona sempre moltes sorpreses, per que amb un poc que penses, estàs molt apurat de temps. I aquest jugador, li vaen baixar “els humos” en les rondes 3 i 4, posant-lo en el lloc pertinent. Pareix ser, que Adolfo es troba com peix amb l’aigua, per que en la ronda 4, es posaba a jugar en la primera taula per decidir al únic jugador que comptaba les seues partides per victories. Peró el rival no es va posar nerviós i confirmà el pronóstic (el narraor).
A la quinta ronda, una partida que dedidia moltes coses, que com la gran part de la gent no té opcions de guanyar, s’oblida de que en una partida poden anar moltes coses per el mig. La partida entre “el narraor” i “el mindundi” (pa que s’enteren tots), apart de la victoria en el torneig de Nadal, es decidia el guanyador del premi al millor jugador del any del Club Escacs Alberic. La victoria va ser per les blanques i posaba terra pel mig al seus perseguidors i sentenciaba el premi, que es dona per primera vegada en el club.
En la sexta ronda, tots els favorits guanyaren, però en la primera taula, a punt de fer votar la sorpresa, va ser Ximo, que amb una il-legal va sucumbir tinguent un peò en la sèptima fila. Recorde a tots, que Adolfo continua amb els 3 punts. I amb al derrota de Vicent, “el narraor”, es proclama matemàticament guanyador del torneig, agraïnt les felicitacions rebudes per part dels jugadors.
La sèptima ronda, un pur tràmit per al guanyador, però no per els demés jugadors, quedaba per decidir els altres dos llocs de privilegi i 4 jugadors amb 4 punts, i un enfrontament directe, el podium podia caure per el costat menys esperat. Paco mostraba por en la primera taula, però al baixar un poc la guardia “el narraor”, en vaig quedar mirant la posició un poc, i “bandera”. No va servirli de molt, per que Alfonso i José Luis guanyaren també i en aquest ordre quedaren per d’arrere del guanyador del torneig.
A la fi el campió del social 2009, va quedar a la quarta posició després de remontar, ja que vaig perdre en la 2 i 3 ronda, després de quedarme mirant tranquilament la partida com si fora a una hora de temps. Però la meua remontá va tindre el seu fruit després de guanyar a Javi en la ultima ronda. Llastima que el desempat em tirara al 4, pero empatat amb el segon i el tercer. Jo vaig arrivar tard per a donar avantatge a alguns que pugueren elegir el temps de joc. Pa que puguen parlar alguns. Ah, i lo millor es que vaig tindre premi, je,je,je,jeeeeeee.