Per a recordar el viatge a Torrevieja, perquè el que és el resultat no. Derrota per la mínima front al líder de la lligueta, en un encontre en el que tinguérem la victòria en les mans però que la falta de rodatge ens va dur a perdre.
Però com he dit, el viatge fou per a recordar, i les partides sols foren guinda del pastís. Eixirem a les 2 i 30 del lloc de reunió habitual per reunir-nos amb el president que ens esperava a una gasolinera seu poble. Als 20 minuts ja feiem la primera…tira per ací, per allà…ens equivoquem de carretera i de gasolinera. Després d’una trucada, ens reunim i marxem cap a Torrevieja.
Tot i equivocar-nos, apleguem més que sobrats al nostre destí. Hi ha que dir que l’aparcament de Carrefour era prou ventilat, feia un aire gelat que a molts els tirà al cotxe. Total, comencen les partides. Acaba ràpid el vuité tauler, amb resultat favorable per als nostres. Ràpidament ve l’empat d’ells, però ens posem 3-1 de seguida, amb victòries per dalt. Però com no pot ser d’altra forma, apleguen les xarlotaes, i d’un empat i possible victòria passàrem a la derrota. Cal dir que el xarlotero, amb una partida difícil d’aguantar, entaulà de forma pletòrica, demostrant que u es pot refer ràpidament dels errors, cosa que pocs fan. A la fi, derrota per la mínima front a un equip fort i que ens dona ganes de seguir lluitant per mantenir la categoria.
Cal dir que la nostra benvolguda federació torna a fer putaetes, per a ser clars, i ja van 2 setmanes seguides. Si creuen normal actualitzar els ordres de força divendres a les tantes de la nit, essent el nou integrant del Capabalanca un FIDE Maister que entra com a 0Bis i que retrasa a la resta del seu equip un tauler, doncs que siga normal, però a sa casa, no en un esport on la gent prepara les seues partides durant la setmana i que quan aplega l’encontre li trastoca tots els plans.
Ara es quan aplega el millor de la jornada…quin soparot tu! L guia turístic ens portà a un restaurant molt ben decorat en els pernils i els caps de ren penjats, on la carn a la brasa estava ben bona. Amb el problema de la fam resolt, encaminem la tornada a les 11 i 30 de la nit, amb el gran GPS com a guia. Xè tu, que bo el GPS! Com sabia que volíem veure els poblets d’ Alacant, doncs ens dugué per tots. Algorfa, Almoradí, Dolores…I clar, com qui marcava el que li deia el GPS estava avispat, doncs sempre giràvem a temps i mai incomplíem les normes vials. Mai…El que falten a totes aquestes carreteretes secundàries d’ Alacant son redones i botets tu…si no en passàrem 100, no en passàrem cap! A la fi, enganxem cara a Almansa per la carretera bona, tocant tres províncies en un mateix viatge, i aplegant a les 2 del matí a casa, on la son va fer la seua faena, i hui de matí no ens ha deixat estudiar molt a alguns.
Recapitulant, expedició a Torrevieja quasi perfecta, de no ser per la injusta (crec jo) derrota. Si totes les derrotes son amb aquest clima de bon rotllo i rises, benvingudes siguen.