Una altra ronda més, i anem els dos equips amb bons resultats, si bé el segon equip li va guanyar a l’Alzira, per la mínima però va guanyar, i dóna un pas endavant de cara a l’objectiu de mantindre la categoria, el primer equip va aconseguir un empat davant un altre históric dels escacs valencians, Ateneo Marítimo de València.
Del segon equip, no vaig a dir molt, perquè obviament, no estava allí per dir com va anar la vesprada, i espere, com sempre, que algú puga fer una crònica per publicar-la en este lloc, encara que siga prou imposible, l’esperança deu ser l’últim que es puga perdre.
En el viatge a València, moltes baixes dels primers taulers ens feia pensar que no ens anava a anar molt bé, però clar, es tracta de jugar una partida, i fins no acabar, no sabrem com ens anirà. Ximo comenta que l’opció de hui és, jugar ràpid, a vore què passa i aixina, acabem prompte i podrem anar a altres llocs.
Primeres jugades de tots els taulers, i tot prou tranquil, llevat de Santi que té moltes peces pel mig del tauler, molt oberta la partida. Passa un poc el temps, i esta partida és la que centra l’atenció, doncs el seu rival busca guanyar un segon peó, però no encerta correctament, i acava perdent peça. Encara té que treballar-ho molt, però es posa de cara una partida.
Ja puc anar a vore més partides, i veig a Alfonso prou mal, David apretat (i normalment, és ell qui fa les partides més obertes), Sergi moltes peces encara i Ximo, Ximo?????? Si té un atac guanyador!!!! Mare meua!!! El tio heu ha dit, i heu ha fet, jugar ràpid, i a vore què passa, si no encerta a guanyar, paga el berenar de tots la propera setmana. Però res, un poc de patir i en unes jugades punt per nosaltres, i Santi, que va aclaritnt el rotgle de peons, i com té peça de més, també cau al nostre costat, 0-2. No està tant clar, perquè les partides de David i Alfonso, estan prou mal.
Al poc d’acabar estes, escolte el murmull del rival d’Alfonso, comentaris de la partida, i pense, ja ha caigut Alfonso. Com no parava de donar explicacions, vaig a vore què ha passat i mire el resultat, i Ha guanyat Alfonso!!! Este tio només sap fer “atracos”, i ens posem 0-3, quina vesprada ens espera.
Joan ha entregat la dama per dos torres, i com els seu rival està tancat en l’enroc, té moltes probabilitats de puntuar. Jo vaig prou mal, però amb la partida igualada, sé que no acceptarà taules, amb el resultat que hi ha. Sergi continua tenint moltes peces en el tauler i Guille aguanta prou bé la partida. Passa el temps i els punts cauen en el costat dels locals, David i Sergi la palmen, i ja estic més centrat en la meua partida i un poc en la de Joan, perquè el tinc al costat.
Per fí, faig l’errada de la vesprada i li done un peó clar d’avantatge al meu rival, i en poques jugades la lie un poc més, en no fer els canvis oportuns per tornar a igualar la partida, encara que amb un peó menys, i ara sí, que acaba la partida. Passa de les 9 de la nit i m’assabente que eixe era el 4-3 pels locals, queda Joan, que la té prou clara.
I no ens falla, punt per nosaltres i empat en l’encontre. Moltes opcions de guanyar s’han tingut, però no pensar més en això, no esperàvem traure molt d’este viatge, i ens anem amb un punt, i com el líder ha perdut, estem en el grup de dalt i prou apretats, totes les opcions estan obertes encara.