Després del pont passat, tornem a l’activitat dels dissabtes per les vesprades. Amb enfrontaments directes, per aconseguir guanyar el torneig.
En el enfrontament de la última taula, Adolfo y Rafa, donaben mostra de les últimes tendencies en la española. Molt igualats eixien de la mateixa y en el mig joc, Rafa, fa la seua típica mostra de errada, aprofitada molt bé per Adolfo y com el rival no té futur, tira la tolla.
Després, Vicent continua en la seua racha, regularitat total, empat davant Sandra. Paco no té problemes aamb Josep, que li costa entrar en les partides. Comença fatal y cuant ya está perdut, troba les jugades mes tranquiles.
En el primer tauler, el que narra y Manolo, disputaben la partida estelar de la vesprada. Una partida que no tenía molts cambits, a primera hora y per aixó, es de supondre, que molta gent, al no vore “sang”, posaba terra per el mig y desapareixia. Decidida en els últims moments, dotze minuts per a cada jugador, pot ser, cuant Manolo fa la errada y perd peça, en unes jugades mes, Javi dona compte de la seua superioritat material.
Un altre dia mes y la classificació del torneig, va estirantse, per el cap y una masa molt compacta, va d’arrere.
ES QUE NO VAS A PERDRE MAI?,
ARA TE HO DIRÁ ADOLFO.