Com la penya no s’estira a l’hora de fer la crònica (encara que hi ha qui només es dedica a criticar les cròniques dels altres) vaig a fer jo una altra vegada la tasca d’informar a tot el qui ho desitge del que va pasar el dissabte dia 9 de març en Alzira.
Vesprada prou tranquila amb el viatge, clar, és curtet i no hi ha “pa” molt, però hi ha que anar prompte perquè segurament estarà mal l’aparcament del cotxe, hi ha una concentració de tambors a Alzira i l’arribada de moltes personesper aquest esdeveniment i les carpes que ja estan posades de les diferents falles, fa l’aparcament prou difícil. Però la vesprada ens sonriu un poc només arribar, perquè el cotxe es queda parat en un lloc que es pensava deixar i s’aplega amb prou de temps. L’equip d’Alzira, necessitat de punts, perquè es troba en llocs de descens, ens prepara una jornada mogudeta per vore si ens lleva la concentració. En primer lloc, per rebre’ns, tenim una barra lliure davant del local (quina tentació per algun algun altre del club) i en segon lloc, la desfilada dels tambors és en l’avinguda d’entrada, es a dir, que qui es dedica a practicar un poc amb el tambor abans d’entrar en acció, el tenim per allí prop.
Bé, arriga l’hora de començar i nosaltres estem tots, només falten un parell de jugadors de l’equip local, que pareix que tenen per costum arribar tard, però es pot començar a jugar.
En l’última taula, Alberto davant Daniel, té el compromís de guanyar, perquè en teoria és millor que el seu rival i ens farà falta ixe punt. Durant les dues primeres hores, no pareix molt clar l’assumpte, Dani ataca millor i guanya un peó, però li cega un altre peó i perd peça i es lia cada vegada més. Té una bona oportunitat d’entregar la dama i crec, que així recuperava tot, però no heu veu clar i deixa eixir viu a Alberto, que desprès d’una errada de Daniel, li guanya la dama i és definitiu. De quina s’ha escapat el nostre jugador!!!
No vaig a dir qui ha finalitzat primer, ni l’ordre de finalització, perquè hi ha molt de quisquillós per ahí i pren la paraula molt ràpid si no encerte correctament, jo estic a la meua partida i no m’apunte exactament aquest ordre.
Ara li toca a Llorens, un altre que anem a exigir-li el punt contra Enric. Com no té molta paciència, abans d’enrocar el seu rival ja li tira els peons al seu rival per desfer-li l’enroc, des del primer moment està apretant al seu rival, que aguanta les primeres jugades, però una vegada queda l’enroc al descobert, l’atac és im-parable, un altre punt per nosaltres.
En la setena taula, Sergi davant Héctor, també hi ha que exigir-li el punt. En les primeres de canvi, el nostre jugador ix molt més millor de l’obertura, però es cega amb la possibilitat de guanyar qualitat, i aquesta no resulta tan productiva com ell esperava, perquè deixa sol al seu rei i la possició està tancada, per tant, les seues torres no juguen. Els alfils del seu rival s’apoderen del tauler i es fan sentir contundenment, el nostre jugador no aguanta els atacs i perd. Punt per l’Alzira.
En un altre món estava la partida entre Jose Luis i Juan Bautista, aquesta partida ja es veia de principi on anava a parar, molt de canvi i els alfils de diferent color. I com el nostre jugador està tan preparat per aquestes situacions, heu té clar i taules.
Els quatre taulers últims ens dóna un poc d’avantatge a nosaltres, però queden els primers taulers, que és on són més forts els d’Alzira, però hi ha que jugar.
Alfonso i Francisco tenen amb la siciliana una obertura per anar a guanyar qualsevol dels dos, aquesta lluita dels dos jugadors queda patent perquè les taules es demanen quan queda poc de material i els dos heu tenen ja clar.
Eloy i Rafael, fan en la primera taula un enfrontament molt amistós, desprès de molts atacs, el d’Alzira guanya un peó però no pot protegir-lo com cal i només el recupera Eloy, la partida és taules. També lluitades fins que queden poques peces en el tauler.
Vaig ara a la partida que enfrontava a José Manuel Pérez i Jaume Escoms. Una altra vegada la siciliana en acció, però com aquesta obertura és tan variada, no és igual que la resta que estan disputant-se. Els dos veterans es dediquen a posicionar-se per vore què fa l’altre i Manolo no té tanta espera com Jaume, i prompte tira els seus peons de l’enroc per atacar l’enroc rival, escoltats perfectament per les peces, mentres que Jaume es dedica per l’altre costat del tauler a intentar contrajoc, però si al teu rei estan acosant-lo continuanemt, hi ha que escoltar-lo un poc més, que si no, pasa el que va pasar, davant les amenaçes continues de Manolo, per fi aconseguix guanyar-li la torre neta i el rei es queda sense peons per la seua defensa. L’unica oportunitat que li queda a Jaume és la dama, perquè amb l’avantatge que té Manolo, es deixa la qualitat tranquilament, per tal de llevar-li una peça al rival, encara té un cavall de més. Unes quantes jugades més i força el canvi de les dames, ara si que no li queda res a Jaume, però encara vol més i fins que no està clar que ja no pot fer res més, aguanta. Al final, punt per nosaltres i és el punt de la victòria, ja tenim els 4,5 punts i l’encontre és nostre.
Queda la partida del narraor, que és un duel “en la cumbre”, perquè estan cara a cara els dos presidents dels clubs. L’obertura prou tranquila per a mí, però no per Jesús, que es deixa una amenaça de perdre peça i es veu obligat a entregar la qualitat. Amb aquest canvi i la columna oberta per a mí, es presenta una partida prou tranquila, però ixa tranquilitat és mala i no hi ha que deixar al rival entrar en camp propi, i és el que jo vaig fer, mirant de provocar el canvi de dames, el deixe entrar, però pase per alt una jugada de cavall i em quede molt mal en l’enroc, i les torres mal comunicades. Poc a poc aconsegueix canviar la seua torre, però tinc el problema en l’enroc encara, que el meu rival no es conforma amb la repetició de jugades i puc solventar la situació amb el canvi de dames. I ara sí, la meua torre es fa notar més que les seues peces, i damunt amb el canvi d’alfils, el seu cavall sí que no pot parar els dos peons que tinc passats.
Tornem a la senda de la victòria i ens queda poc per finalitzar, tenim molt prop a tres equips que no ens deixaran respirar fins l’última jornada, però ara, anem líders en solitari desprès de perdre el Benimodo.