Autor: Adolfo Benet
Viatge sense incidències. Faltava més, amb lo propet que està Benimodo. Be, sense incidències llevat dels dos jugadors de meny, clar.
A l’arribar bones notícies. Ens toca un local molt novet i xulo. Però el millor és que ells, per celebrar que és l’última ronda van a fer un berenar amb cervesa, coca-cola, xocolate i la nostra internacional mona de pasqua. I que estem convidats, clar. Em cau be este club.
Comencem la ronda amb dos derrotes més als últims taulers. Per si fora poc jo estic en desventatja a la meua partida on la variant del Dragón del meu rival m’està fent necesitar un Sant Jordi per defendre’m. Al meny al resto del taulers els meus companys estan en posicions equilibrades però amb molt per pelear o inclús ja amb una xicoteta ventatja.
Com a jugador disciplinat que és, Radal consulta al capità, o siga jo, si acceptar l’oferta de taules que li ha fet el rival. Jo veig que la seua partida està nivellada, però relativament simplificada i que necesitarà un mal joc del rival per guanyar. Però sobretot tinc clar que jo no guanye ni encara que el meu rival es faça amb tota la botella de cervesa el a soletes. Prou serà si guanye. Així que ho deixe al seu criteri, que disfrute de la seua partida a la seua manera. Radal preferix pelear un poc més per vore que pasa, però la partida s’empenya en seguir nivellada i cada vegada és una posició més asquerosa per jugar, així que acaba oferint-li ell taules. Cosa que el rival accepta encantat. Els dos han fet be, ningú pot guanyar, només perdre fent el burro, i l’encontre ja no te raó de ser.
Per altra banda, el meu rival conseguix una ventaja d’un peó i amb millor posició, però una serie de canvis el porta a un final de dames. Els seus peons del ala de rei no tenen oposició, però per avançar-los tendria que descobrir el seu rei a mil jaques. Ademés, jo puc intentar el mateix a l’ala de dama, encara que el ahí te uno. Si algú pot guanyar és ell, però és d’eixos finals en que si no eres un professional ves i guanya-lo. Així que aprofite per oferir-li taules sense por al ridícul. I de fet me les va acceptar, perque amb l’encontre decidit, per a que patir sense trellat?
Orts perd una partida nivellada després de ser sorprés per una combinació del rival que desfeia la partida.
Finalment Ramon fa taules en un final de torre i peons on ell tenia ventaja, però que va jugar be només en quasi tot el final. I eixos quasis que se t’escapen si no t’empolles un llibre de finals sòn decisius. Taules.