Els participants del torneig es presenten puntuals a la cita (ja va sent hora que pase això en els escacs) i es pot començar a jugar, però un xicotet problema informàtic (que deixava al favorit fóra) va retrasar 5 minuts el començament del torneig. No és molt de temps perquè en altres tornejos és molt més temps i no se sap perquè.
Primera ronda que es juga tranquila, i l’ombra ens fa jugar prou tranquils. Segona ronda, també tranquila pels jugadors del capdavant de la llista inicial, però el sol comença a fer de les seues, la vesprada és normal d’aquesta època i no bufa l’aire fresquet, però un poc de sol no li va mal a ningú, que es tracta d’un moment i prou.
I en la tercera ja es veuen enfrontaments entre els principals favorits a guanyar el torneig, Francisco Barbero li guanya a Carles Mengual (primer de la llista), i per part dels locals, Alfonso li guanya a Manolo (que ja li molesta el sol). Com va prou ràpid el torneig, el nostre àrbrit tenia un horari aproximat i es finalitzava molt més prompte, es decideix fer una paradeta de 5 minuts per vore si l’ombra ens torna a arribar, perquè hi ha un parell de jugadors que no estan acostumbrats al sol (o és pels resultats, no se sabrà) i busquen ràpidament ixe arbre tan gran que hi ha en la nostra Glorieta d’Alberic.
Una vegada passat el descans, les prediccions es fan valer (l’ombra arriba a la meitat dels taulers) i tornem a l’acció. En la primera taula, Francisco B, torna a carregar-se a un altre favorit, i ahí ens pica més, perquè es tracta del nostre jugador Eloi. En la segona taula, enfrontament directe de dos dels nostres, el narraor contra Alfonso, que en aquest torneig no està tan inspirat el nostre Campió del Rellamp i perd prompte una peça, i el narraor no perdona. Per darrere, els nostres jugadors estan més pendents del que es van a emportar a casa que de jugar, perquè no alcen el cap i es queden prou endarrerits.
Cinquena ronda i l’enfrontament directe entre el narraor i Francisco Barbero, els únics que porten el total dels punts, finalitza prompte per les errades de Paco i me quede per davant en la classificació provisional però amb quatre perseguidors que segur que aniran per totes.
Però no tots podran optar a guanyar el torneig, l’enfrontament directe entre Rafa Mari (Xàtiva) i el nostre Eloi, dirà qui dels dos podrà optar a guanyar. Paco Barbero agarra a Guillem que només porta 3 punts i en la primera taula, Carles Mengual (Oliva) contra el narraor, dirà l’última paraula per vore qui guanya. Per fer més emocionant el torneig, Carles guanya la seua partida, Rafa Mari, també guanya i Paco Barbero també, i es queden els quatre primers classificats empatats a punts. És l’hora que els sistemes de desempat parlen. Nosaltres posem el primer al “Sonen”, agarres els punts de qui guanyes, però si perds, no. De segon, ja va el normal dels altres tornejos, Butcholz. Però no va fer falta aquest segon desempat, perquè en el primer ja va donar guanyador a Francisco Barbero (Benigànim), segon va quedar Carles Mengual (Oliva) i tercer el narraor, qui es va quedar fóra va ser Rafa Marí, que desprès de jugar al submarí (perdre la primera i guanyar la resta) li va passar factura en el desempat.
Entrega de premis molt bons pels guanyadors i detall per tots els participants. Es va recuperar el que es feia fa temps de donar un “panquemao” d’Alberic a tots, i així, crec, que tots contents per jugar unes partidetes d’escacs, i anar a casa carregat.
