Crònica d’Alberto.
Ahí va la meua crònica:
“Arranca la competició! El punt de quedada va ser la nova sede del Club d’Escacs Alberic, el bar El Rosegó. El més “matiner” en arrivar vaig ser jo pues a les 15:35 el tete ja estava allí, prengueu nota XD. Mentres esperava que arrivara algú, els meus oïts van ser testics d’un improvisat càntic per part d’un dels que estàvem al bar…de repent uno s’arrancà a cantar a viva veu una cançó. Jo estava allí sentat admirant el talent de l’home i intentant endevinar qué estava cantant però no vaig poder pel marcat accent caló que tenía. Va ser digne de vore, adrenalina pura concentrà en un minut escàs. A la pròxima ja sabeu, si veniu abans al bar pot ser que pugam gaudir de més espectacles com aquest.
Pasem ara a la crònica en sí, vaig tindre molt bona impresió dels nostres veïns del Club d’Escacs Massalavés, cortesos fins el punt de no apretar els rellotges fins que no estàvem allí, no esperàvem menys. No va ser fàcil trobar el lloc de joc, els veïns del poble intentàren marejar-nos per tal de que no arrivàrem a hora però finalment ho conseguirem gràcies a la destressa al volant de Rafa i a les indicacions de Jose Ramón.
El local està molt bé, té una barra en màquina de café i tot, només faltava alguna cambrera i barra lliure 
La veritat no vaig seguir les partides de Sandra i Jose Ramón, bàsicament perque no em vaig alçar de la cadira, només veía la partida de Rafa. En el mig joc de la seua partida el seu rival li va fer una entrega de torre per peó amb l’esperança d’unes bones oportunitats d’atac però estic segur que el tio Rafa sabía que res d’aixó podía passar, totes les seues peçes estàven perfectament lligades i eren capaçes de defendre amb una superioritat insultant.
Per lo que respecta a la meua partida vaig tindre que tirar mà de molts càlculs durant tota la partida des de l’apertura fins al final. Jo jugava en negres i el meu contricant Héctor optà per obrir el centre en les primeres jugades avançant els peons de rei i de dama fins el centre del tabler. En la jugada 6 vaig vore una combinació de moviments que em donàven ventaja de peó i vaig anar a per ell. La tarea no va ser gens fàcil, hi havien possibilitats d’entregues amenaçant el meu enroc i la secuència de moviments en el seu just ordre va ser crucial per al desenvolupament de la partida. Hi havíen moltes posibilitats per on encaminar l’objectiu d’arribar a tenir peó de ventatja. En el mig joc tenía el peó de més i li vaig caçar el seu alfil ficant-li com a cebo un peonet de torre del meu enroc O-O, el qual sel va papar sense donar-se compte de que eixe alfil no eixiria viu d’allí, al final el seu alfil em costà dos peons, i arrivàrem a un final en el qual el meu alfil era l’alfil més poderós del món.
M’agradaría analitzar la meua partida amb vosaltres, hi han moltes coses que encara no se.
Gràcies per l’atenció prestada i fins l’altra.
Enhorabona a tots per la victoria dels dos equips!!
Alberto Bisbal Rueda
PD: A poder ser, els comentaris del 2on equip Vs Alfonso i d’altres q vuiguen brega, deixen d’enviar-se via e-mail i s’hi facen pel BLOC.
Mi público me reclama:
En primer lugar…PAQUETES!!!
Aclaración, no llamo paquetes a cierta gente porque jueguen en el B, si jugaran en el A seguirían siendo paquetes. Y no todo en el B son paquetes… algún sobrecillo hay, jajajajaj.
Alberto: si fuiste el primero en llegar al Rosegó… ¿no será que el resto estaban en la casa de la cultura cargando tableros? Yo creo que te querían despistar, igual que al pobre Santi que apareció por los juzgados, jajajajaj, bueno, de este no me río porque es el único que este año puede hacer más puntos que yo.
P.D.: Se buscan sellos para enviar paquetes a tomar por C… jajajaja
Alfonso no fardes tanto, tu público te reclama, pero el mío me aclama. Supongo que recordarás que soy el único jugador del equipo con club de fans propio (http://alberic.bloc.cat/post/7692/135616).
A Alberto, la razón por la que nos matamos a través del correo era por no airear nuestros trapos sucios en un bloc que es consultado por nuestros adversarios de otros club. Pero si a Alfonso el Cartero desea que le pongamos a caldo en público pues ¿Quién somos nosotros para negarnos?
Por cierto, me sorprende que nuestro bienamado (jijiji, esto no se lo cree ni él) Alfonso, todo un señor profesor de lengua castellana, no tenga más vocabulario que llamar paquetes a los teóricamente malos jugadores del club (probablemente me tocará, ay, la mayoría de las partidas en el A y a mi me ha incluído en el lote). Me parece que le tendré que regalar un diccionario de sinónimos-antónimos porque si no, no sabe ni meterse con la gente y meterse con él resulta aburridamente fácil. Pero hay que reconocer que el término nos cuadra, por lo menos a Rafa y JR, paquetes, pero paquetes bomba que luego van y revientan a sus rivales pero literalmente. De hecho, sí pierdo mis próximas partidas me sabrá mal por el equipo pero no por la merienda, para algo tendré a estos dos campeones sacándome las castañas del fuego.
P.D: Cuando vea el estreno de “Jose Ramón y la casita de chocolate”, ¿os la cuento por el bloc o por el correo?
Que va Alfonso, todos estábais acabando de comer, durmiendo una pequeña siesta o es posible que alguno estuviera repasándose alguna apertura a última hora 😉
Adolfo, me gusta el término “bienamado” jajaja en plena tormenta verbal siempre viene bien un poco de amor. Imaginaos que puede pasar si la tormenta pasa a ser tornado… estamos preparados para ello jeje