Universitat de Valencia

Com cada any, per que van uns quants, es disputa aquest torneig com a final del curs d’escacs, impartit en l’universitat. Els jugadors que van a jugar el mateix, com es normal, son universitaris, pero sempre està el típic “viciat” dels escacs, que va per fer rotgle. Rotgle el que ferem nosaltres, per que el cotxe es va omplir per acudir, bon síntoma del club, que poc a poc fa que la gent s’anime a participar als tornejos que se disputen fora del poble.

Molta diferencia dels primers 30 jugadors, davant de la resta de participants (mes de 100), pero no es motiu per a pensar que les partides no foren igualades. Sorpreses en algunes taules, per la meitat del torneig, que només deixaba a uns quants favorits fora de poder guanyar el torneig. Per lo que respecta als nostres, bon torneig de Jose Ramón i de Ximo, per que aixó de progresar es una realitat, i no una eterna promesa com sol pasarnos. Alberto, pareixia mes afaenat en les amistats que en les partides, per que no va realitzar un bon torneig, jugantse una bona classificació en l’última ronda i no va poder ser.

Alfonso, va ser el primer es ser sorprés en el joc i unes taules el feren anar arrere i trobarse a uno dels favorits, que estaba fallant en aquest torneig,  pero en aquesta vegada no va fallar i deixà al nostre jugador sense opcions a fer un bon torneig. Per part de Jose Ramón, el seu primer any complet d’escacs, li està reportant moltes coses bones i el saber estar en moments d’apurs del rellotje, està superant-los cada vegada amb més solvencia. El “narraor”, com sempre, va quedar per davant en la classificació final, respecte als nostres jugadors, pero li va servir de poc, per que els premis eren per altres jugadors, com per exemple Ximo, que empatat a punts i uns quants llocs per d’arrere, acaba el torneig com a quart sense FIDE i es el únic dels nostres representants que porta a casa la copa.

Per anar acabant, diré que el guanyador del torneig va ser un veterà Komljenovic, seguit de Vasallo i Garcia Trobat. La resta de premiats, es molt llarga per que les categories eren moltes. Només cal dir, que no pareix molt correcte, que el premi en metàlic siga el mateix per al guanyador del torneig, que per al de una classificació menor, per que pot portar a moltes irregularitats. En el meu pensar, aquestos premis, deurien d’anar en progresió descendent i no igual, per tal de evitar les irregularitats.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Universitat de Valencia

  1. Alfonso diu:

    El cotxe no s’omplí… quedava el maleter!!!

    T’ha faltat dir que JR va canviar la seua “visió del joc” després de jugar contra una universitària… no diré res més d’això.

    La partida que jo faig taules… va ser per repetició, però no de moviments, sinò del pesat del meu rival que les va demanar 40 vegades i fins i tot els de la taula del costat estaven farts de sentir-lo. Alberto era un d’ells.

    I per acavar, Ximo no va fer un gran torneig, però va guanyar premi, això confirma la meua teoria de que jugar bé només val per a això: jugar bé. El que importa és guanyar!!!

    Au, a l’altra més.

  2. jose ramon diu:

    Home jo estava pensant en com estaria la universitària però no en nivell de joc, i pensant en això…vaig tindre que tornar a mirar la llista, per a tornar a vore quina taula me tocava, que se m’havia oblidat!
    PD: almenys no va defraudar jajaj

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>