Una nova ronda disputada i una nova victòria del nostre equip, ara davant el Recreatibos Saetabis de Xàtiva per 2 a 6.
Viatge prou curt per a mí, que ja anava sent hora, i s’aplega prou prompte a la sala de joc, molt bé, no passa moltes vegades, però a vore si anem acostumbrant-mos a això.
Davant tenim a uns rivals que tenen també a un segon equip jugant també en la sala, molt bon ambient d’escacs per gaudir en una vesprada. Prompte comencen a decantar-se algunes partides, perquè quan puc alçar-me de la meua partida, Sergi té un magnífic atac contra el seu rival, múltiples amenaces i el rei contrari en el mig del tauler sense molta protecció, això fa que en unes poques jugades més guanya la seua partida.
El següent en acabar, ha sigut Paco (i per fí ha aconseguit moure les peces de la primera fila), partida prou tranquila la que ha tingut (segons el seu anàlisis) i ja portem 2 a 0. Però sense fer-se de pregar molt, el meu rival deixa el seu rei al mig del tauler i tinc moltes amenaces, que provoquen l’errada del meu rival i perd peça, en un parell de jugades més abandona. Bé, 3 a 0 i me diuen que Santi taules (Santi taules?????), el “number one” dels análisis no ha pogut guanyar??? s’escapa perquè encara no he vist la seua partida i hauré de conformar-me en la seua versió, que se la podeu imaginar quina és.
I ara bé el més difícil, sentenciar l’encontre, perquè només està un poc més clara la partida d’Alfonso, la resta igualades. Tampoc és que he mirat molt, i en unes jugades Vicente apreta al rival deixant-li una torre mal situada i per tal d’aguantar un poc el rival, es deixa un vot de cavall o li se queda amenaçada la dama i les dos torres, imposible de defendreu tot, 4,5 a 0,5, la victòria està en la butxaca.
I tenim el millor pel final, Alfonso no es complica la vida i el seu avantatge és suficient per fer taules, Jose és l’últim en acabar en un final d’alfils de diferent color i molts peons lligats situats en color contrari.
Sí, tal i com he dit, el millor pel final, no ha sigut l’última en acabar, però és magnífic vore el joc del nostre jugador en els finals de peons, hui també en un parell de torres. Ximo per molt que diga, pareix sentenciat a jugar estos finals i cada vegada els juga millor.