Torneig a Port de Sagunt

Este dissabte passat s’ha disputat l’Open Internacional de Sagunt, un esdeveniment que ha congregat a més de 20 titolats, que es veu poques vegades en un torneig, a més de 100 jugadors, que cada vegada hi ha menys tornejos en esta quantitat de jugadors, però el que més me crida l’atenció a mí, és la participació de 16 jugadors en la franja de 2100 fins els 2200, 17 jugadors en la franja de 2000 fins els 2100, no pareix molta quantitat, però porte anys jugant tornejos, i últimament, és prou difícil trobar un torneig en que participen tants jugadors d’este nivell.

Un torneig atrevit, perquè este format pareixia comdenat a desaparèixer, un dia sencer d’escacs només queda en Ibi (crec) i recorde que en un temps es podia trobar més de 5 cada any. Però ara no vaig a entrar en intentar trobar un motiu, particularment, estic content per poder jugar un torneig a un ritme més lent, no tant ràpid i aixina poder gaudir millor de les partides disputades. És més difícil que es puga pegar un “atraco” perquè al jugar amb més temps de reflexió, no solen jugar-se els moviments a la sort, encara que alguna vegada sí que passa, els “atracos” continuaran fent-se siga el ritme que siga.

El problema que tenim els jugadors d’escacs, és que si estem jugant un torneig com este, no podem gaudir de les partides que s’estan disputant en les primeres taules, i si no juguem, no tenim intenció d’anar a vore jugar, aleshores, com volem que el nostre esport siga més visible a la gent??? Si els més implicats en l’esport no van a vore’l, com anem a convencer a altra gent que vaja a vore jugar??? Pareix que enguany s’ha trobat una “xicoteta” solució i estem retransmitint en directe més tornejos de partides rellamp, però encara ens falta molt per recórrer.

Del torneig, com és normal quan hi ha tant de titolat, és que siga molt difícil guanyar el torneig qui està per davant en el llistat inicial, es tracta de partides molt igualades i en una o altra ocasió, no es pot encertar la correcta i et quedes per darrere. El guanyador José Torres seu va merèixer, guanyant totes les partides menys l’última, que va perdre davant Julen Arizmendi i es va plegar al deu “buchholz” per quedar en primera posició davant el Gran Mestre.

En definitva, molt content de jugar un bon torneig, amb jugadors de nivell prou aproximat i en València, perquè els últims anys estic anant a jugar a Ibi, perquè és l’únic que trobe d’eixe format.

La enhorabona als organitzadors, i esperem que tinguen ganes de repetir este torneig. Als participants, espere que seu hagen passat d’allò més bé igual que jo durant tot el torneig i en ganes de jugar-ne més.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>