Segona ronda de l’interclubs i de moment, ens va bé, victòria molt apurada davant el Club Escacs Xàtiva, allí en Xàtiva, on per casualitats de la vida, també estaven jugant casi al costat de nosaltres la Primitiva de Xàtiva i l’Alaquàs B.
Pel que fa al nostre encontre, partides prou disputades que s’allarguen en el temps, de les obertures no vaig a parlar, no per no donar explicacions als nostres rivals, més que res, perquè no vaig poder vore molt, el meu rival és molt ràpid jugant i casi no tinc temps de buscar un poc de relax, una partida de Sancho contra Penadés, deuria ser digna de vore, a a vore qui juga més ràpid.
La partida que més s’espabilaren en canviar peces, va ser la d’Alfonso contra Vicente, que només es quedaren en les més grans i peons igualats, això té una pinta de taules increibles, per molt que un jugador puga guanyar un peó, estes peces normalment porten a les taules per la seua gran movilitat. Però deixant de costat esta partida, anem a la meua, Sancho ataca amb força en els seus peons de l’enroc, no s’aclarix molt en atacar i en el moment que seu pensa, tinc temps de preparar la defensa correcta per evitar que continue el seu atac. És el moment que aprofite per obrir el joc per l’altre costat i ell, cabut que vol fer bó el seu atac, es queda prou tancat en la posició.
Per fí mostra el seu atac, però tinc les peces en el lloc correcte i una entrada de dama incorrecta, provoca el canvi que ens deixa torre i alfil, per torre i cavall jo, però clar, els seus peons estan tots en blanc, que dificulten a la seua peça, mentres la meua torre pot entrar en el seu territori i marejar. I tan que va marejar, una simple amenaça de clavar-li l’alfil i la defensa incorrecta provoca la pèrdua de calitat, que si bé, haguera pogut canviar també la torre perquè la posició era guanyadora, vaig decidir esperar un poc, i en quedar-se tancat en l’última fila el seu rei, vaig començar en el meu a escalar sense cap oposició.
Pensava jo que era el primer en acabar, però no, Alfonso havia perdut, -I com???- preguntava jo tot incrédul, bé, que s’ha deixat fer el mat. Com deia abans, no hi ha res segur fins que no acabe la partida.
Seguidament, Paco també perd i ens quedem per darrere en el marcador, però ahí està Sergi recuperant terreny per tornar a empatar. Queden 4 partides i no està l’assumpte gens clar, perquè en la primera taula, Peñarrubia es queda amb el cavall i Àlex l’alfil en una posició oberta, pinta mal i aixina és al poc de temps. 3-2 per ells, i ara ens toca puntuar a nosaltres, per part de Santi que ens torna a posar l’empat en el marcador i l’atac d’Eloi pareix que no pot ser parat. Aixina és, al poc de temps, per fí ens posem davant en el marcador 3-4 per nosaltres i queda Ximo.
El nostre company, especialiste en entregues per rematar la faena, pareix que esta vegada no li ha funcionat com era d’esperar i va prou darrere, però no perd l’esperança i aguanta, motiu que pareix ser que descontrola al seu rival que erra la jugada i provoca la victòria del nostre company. Victòria pel nostre equip per 5 a 3, patint més que la setmana passada, però com anem jugant, anem cada vegada millorant el nostre joc.
I per cert, el segon equip també va guanyar en Gandia, però tal i com vaig dir l’altra vegada, si volen crònica que la fagen ells, jajajajajaja.