Tercera ronda

UNA SERIE DE CATASTRÓFICAS DESDICHAS.

Aixina li podem dir al que va passar el dissabte en l’enfrontament de l’Alberic contra el segon equip del Basilio.

Si la meua partida me vaig escapar d’una posició prou mala, encara estic incrédul per este fet, només va ser en una partida, però és que per part de nosaltres, moltes més partides canviaren el signe del resultat i no un poc, prou.

Hi ha qui va perdre la partida, i la tenia guanyada, no és un dir, és veritat, però no es va assabentar i quan va firmar la planella se li va dir, bé, el cabreig que va pillar el nostre company va ser d’aquella manera, jajajaja.

Va! però no passa res, anem a continuar perquè és prompte i queden moltes partides. En el nostre primer tauler, atac a la “bayoneta” en tots els peons de l’enroc, deixant el rei en l’aire, pareixia que funcionava l’atac, però el nostre company va obviar la jugada guanyadora, i clar, en el rei en la’aire es paga molt car esta aventura en els peons.

Encara podem anar bé, si el del tercer tauler fa bó el peó passat que té, un passeig per fóra i una breu xarradeta per passar la vesprada, i quan torne té la partida perduda, no pot ser! com ha perdut! si almenys tenia les taules! I es que quan no va bé el dia, no va bé.

En el quart tauler, atac a l’enroc del rival, que el té contra les cordes i en un simple canvi, erra com menjar i este atac es queda en res. Encara que es podia fer més, la desfeta de l’atac ja ens feia pensar que no acabaria bé.

I en el sisé tauler, una posició que es veia prou de taules, encara que hi havia que jugar-la bé, acaba en un zero per nosaltres.

La primera partida en finalitzar va ser per nosaltres, una descoberta que no va calcular el rival i va caure la dama, les següents jugades de pur tràmit i al poc, punt per nosaltres.

En el quint tauler, magnífica victòria del nostre company, sensacional manera de conduir les peces, brillant comprensió de la posició, saber estar en el tauler, i me quede curt perquè no hi ha prou espai per describir-ho. Una excelent demostració de finals de peons, que una jugada pot canviar el signe de la partida. Bé, crec que ja he parlat prou i espere no rebre crítiques del noste company, que ara he parlat bé.

A la fí, bones maneres dels nostres rivals perquè apuren les seues opcions i això dóna els seus fruits, apart de guanyar un peó, una peça o tindre atac, hi ha que saber acabar la partida, en ventatja no es guanya, hi ha que acabar per guanyar i com no es va saber, no es va guanyar.

El mal fario del dia no sé si va ser perquè estrenàvem taules per jugar, adquirides pel club perquè les que ens deixa l’Ajuntament no estan en condicions per poder gaudir d’una partida d’escacs, o perquè va guanyar un jugador la seua primera partida de l’interclubs, com les altres dos no heu havia conseguit, l’equip guanyava, però ara que guanya, va i l’equip perd. Bé, serà motiu d’estudi en esta setmana.

El segon equip va perdre també, per seguir l’estela del primer, i si volen ells saber més, que es posen a escriure una crònica en la seua versió.

I per gaudir d’uns moments, ahí van unes fotos del torneig.

https://photos.app.goo.gl/N2UNxStC7YWVcYLF7

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>