Anem a una altra ronda

Bé, un altre dissabte passat gaudint dels escacs i esta vegada ens tocava fòra de casa, el primer equip d’Alberic jugava en Silla, que per cert, és la sisena vegada seguida que ens toca anar allí a jugar, des del 2012 que no venen ells a Alberic, capritxos del sorteig serà. Però no passa res, anem a jugar a la nova seu del club i a vore què es pot fer allí. Desprès d’una setmana de debats, acabem amb la conclusió que Alfonso ha de perdre i aixina l’equip guanya, per això el passat dissabte l’equip no va guanyar.

Per contrarrestar el gafe d’Alfonso, tenim el retorno del jedi. Sí, no són paraules meues, es posaren en el nostre grup donant-li la benvinguda i ell, per no quedar-se darrere, es va presentar amb la samarreta de la guerra de las galaxias. I per si no hi havia prou, les nostres jugadores del club, també es presenten a jugar per donar-li moral a l’equip. I ja per si encara no hi havia prou, jo me vaig deixar perdre la partida ràpidament per solidaritat en ell, perquè aixina no es sentira tan sol, jajajajaja, menudes cagades vaig fer en un ratet.

Quan tinc el dia, tinc el dia, no hi ha cap dubte que no encertava les jugades. Bona posició i a vore vindre, doncs no, a fer la que no tocava, que ara tinc oportunitar de no quedar-me tancat i millorar la posició, ala, una altra vegada a fer l’altra. Que tinc la columna per a mí i l’únic que he de fer és mantindre-la, xé, que hui és el dia, a canviar-ho tot. I desprès de canviar-ho tot, si estic millor, que puc atacar per así, si ell entra li done un peó i jo més obert puc entrar per darrere, que res, tot il·lusions del dia que estava negat per encertar alguna jugada correcta.

La vesprada es posa més mal perquè Ximo empata la seua partida i Alfonso perd també, 2,5 a 0,5 i les partides no estan gens clares, algunes més bé, però res de res. En el tercer tauler el nostre jugador està molt tancat, no té mes remei perquè ha fet una mala obertura i el rival apreta, El nostre flamant quint tauler està reivindicant-se en el seu joc favorit, que ell més s’estima, obert per tots els costats i atacs dels dos, qualsevol pot guanyar i per tant, qualsevol pot perdre. En el primer tauler, bones esperances perquè hi ha qualitat de més, i en els taulers de les nostres jugadores, en le sisé tauler molta igualtat però hi ha atac definit pel nostre costat, mentres que el rival no acaba d’encertar les jugades. I en el seté tauler, què partida, els dos atacant i des de fóra es veuen unes jugades increibles (si aixina heu haguera vist de bé en la meua partida, no estaria fent esta crònica tan llarga), tan per un costat com per l’altre.

Però anem a passar al final per no fer més llarga esta breu crònica. Les nostres jugadores no volen les taules que els fan els seus rivals (curiosament al mateix moment) i continuen la partida, Àngels sí que sap rematar el final guanyant peonet a peonet i Noelia ens fa patir un poc més, perquè trobar les jugades correctes quan queda poc de temps no és fàcil (i algú no les troba ni en tot el temps de rellotge), però se salva de la cremà perquè guanya la seua partida.

I per si teníem dubte, el nostre tercer tauler que estava tan apurat en el joc, s’havia soltat de tot i es quedava en un final de torres i dama en molts peons pels dos costats, que el seu rival tampoc va encertar en un parell de jugades i va precipitar la victòria del nostre company més ràpid del que es podia esperar.

Pel que respecta al nostre jedi, l’atac s’havia quedat en res, i en peces igualades, peons escampats per tot arreu dels dos, la decisió de firmar un empat ens va donar molta alegria. La suma d’este mig punt i quan en el nostre costat es posaren punts a favor, ja teníem l’empat assegurat en l’encontre, només quedava el primer tauler en acabar per saber el resultat definitiu, si empat o victòria nostra.

En esta partida, Jose es va lluir en les maniobres de les peces, quan heu vaig vore era torre i alfil per dos alfils del rival, passa un ratet de temps i torne a vore que ha entregat la peça per dos peons que tenia passats, els seus dos peons havien desaparegut. La ventatja la tenia en un costat perquè els seus 3 peons contra un del rival li donava molta ventatja, tanta que Alfredo va passar un peó fins coronar. Com era l’última partida en acabar, tots estaven pendents d’ella i els nervits cada vegada anaven a més revolucions, clar, des de fóra es veuen molt fàcil, però si estàs ahí tan de temps asentat i en els últims minuts de la partida, no es veu tan clar. Més nervits encara ens va posar desprès de coronar dama i entregar torre, no feia falta, però no passa res, encara té ventatja. Però es posa a amenaçar al rei, i tarda prou en comprendre que no pot entrar-li mai, té els dos alfils al costat i el seu rei no podrà arrimar-se.

Ja, per fi, es decideix a tirar endavant el seu peó que és el que li  donava la ventatja que he mencionat abans i en poques jugades està apunt de coronar un altre peó, però per tal d’evitar esta acció, el rival es deixa atacar fàcilment i provoca la victòria del nostre company, ja passades les 9 i quart de la nit.

Victòria per 5 a 3 davant un fort equip de Silla que ens va fer patir molt, encara que no és molt, perquè enguany, nosaltres estem patint totes les vegades, no sé perquè. A vore si el nostre joc millora i podem guanyar alguna vegada més tranquils.

Ah! per cert, el nostre segon equip també va guanyar, però eixa crònica està en instagram, en el compte que hem fet fa poc en el club.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>