Club d’escacs Alberic

Una nova edició complida per la nostra part, matí passat amb jugadores i jugadors jòvens de molts llocs per vindre a gaudir de la seua afició en Alberic. Estem apretant prou a l’hora de començar el torneig, i només uns 5 minuts de retard, més que res, perquè encara no havien aplegat tots, i això és una costum que tenim instaurada molt mala.

Torneig sense moltes complicacions dignes de mencionar, perquè el comportament de tots els jugadors i les jugadores va ser molt bona, respectant les decisions dels àrbrits i sense alterar-se molt davant una notificació contraria a la esperada.

En el torneig sub10 on estan els més menuts i les més menudes, dir que el millor classificat sub08 va ser Carles Mellado, que va quedar en segon lloc de la classificació general. Només va cedir una partida davant el guanyador del torneig, Paris Francisco Ortega, que va aconseguir un ple de victòries en el torneig.

Pel que respecta als més majors, el torneig sub14, que també estan els sub12, va portar molt bones partides i eren les partides que més tardaven en finalitzar, apurant molt les seues opcions en cada ronda, es nota que posen ganes en els escacs.

El millor classificat sub12, va ser Artem Gukasov, del Club Ajedrez Basilio, que va quedar quart classificat en general, i no hi ha que deixar de dir, que el segon i tercer millors classificats en la categoria sub12, també eren del mateix club.

I el campió d’esta edició, Luis Montesinos del EVA Manises, que va treballar de valent per poder aconseguir la victòria en l’última partida, on desprès de l’empat en la segona taula per part d’Alejandro Yuste, hi havia que guanyar per ser el primer.

Per part del Club Escacs Alberic, en l’entrega de copes als primers de totes les categories, també es va fer entrega d’un “panquemado” típic del nostre poble d’Alberic, la típica “mona d’Alberic” que portem molt de temps repartint entre els jugadors i jugadores que venen a jugar el nostre torneig, per tal de donar-li més veu a un producte típic del poble. En la nostra idea està continuar fent este torneig, i sense la participació dels jugadors i jugadores que s’acostaren, no seria posible, gràcies a tots per vindre a participar, igualment, gràcies a les mares i pares per aguantar-nos un matí, i també als monitors que també s’acosten a vore com van els seus jòvens.

Encara que estem per fer un torneig, anem a fer publicitat de l’altre torneig que solem organitzar per estes dates, una nova edició d’este torneig que volem continue al llarg del temps per atraure bons jugadors a Alberic.

De moment, así teniu les bases del VII Obert Internacional d’Alberic.

2019_06_29_VII_Obert_ Bases

Ja estem prop de les festes del poble i el Club Escacs Alberic torna a organitzar un torneig infantil per este motiu. Así adjunte les bases del torneig.

2019_06_08_XXVI Torneig_Bases

Una setmana desprès de disputar-se les promocions, des del Club Escacs Alberic oferim la nostra versió de la composició dels grups provisionals pel Torneig Interclubs 2020.

Nosaltres pensem que es deurien de publicar (per part de la FECV) esta composició dels grups provisionals pel següent torneig interclubs, donar un temps (un parell de mesos, per exemple) per confirmar als equips implicats que sí que van a disputar este torneig i un altre determini per abonar la fiança per equip. Sí, es deuria de pagar per equip inscrit, no per club, en la gran majoria d’esports que he mirat, també en els escacs, es paga per equip inscrit i en moltes federacions d’escacs, també es fa diferència per categories quan es paga la quota d’inscripció.

Per este torneig, està la novetat que un club pot tindre dos equips en la categoria de 1a Autonòmica, i el Club Escacs Alaquàs pot obtindre l’honor d’inscriure el seu nom com el primer club que ho aconsegueix. En 2a Autonòmica podrà estar el Camp de Morvedre en dos categories (si volen) i me queda per saber què farà el Club Escacs Ruy López d’Elda, que va renunciar a última hora jugar en la categoria de 1a Autonòmica i ara en l’altra categoria, no està clar com quedarà tot, espere que puguen jugar.

En els diferents grups, es poden vore de color roig els equips que han aconseguit l’ascens de categoria i en verd els equips que l’han perdut. Només he fet un canvi de grup al Benimodo, que passa al grup Sud perquè baixen els equips de Vila-real, Basilio i Alaquàs que estan més prop de la resta d’equips i per tant, a fer més quilòmetres al Benimodo, perquè es fa geogràficament la distribució dels grups, sense donar ninguna explicació més, ale, tu a gastar-te més diners en els viatges perquè sí, i jo en el grup nord faré uns quants i m’estalviaré tots eixos euros.

Si es diu categoria autonòmica, perquè no són els ascensos directes? o deixar-li que trie al campió de cada grup? o es fa un sorteig entre tots els equips de la província de València qui va a un grup i qui va a l’altre? o deixar a qui està ja en el grup i no es vol canviar? No, es fa geogràficament per fer gastar més euros en desplaçaments als mateixos i estalviar euros als mateixos.

Però estes coses són assumptes per una altra vegada i ara toca parlar de la posible composició dels grups pel 2020, que per poder gestionar correctament els equips, es deuria de publicar el més aviat posible per part de la federació, perquè els clubs puguen gestionar millor els preparatius pel proper torneig. No som un esport profesional i es pot entendre que circumstàncies d’última hora puguen canviar les previssions realitzades durant l’any, però no ens poden quedar sempre esperant a última hora per saber els grups provisionals, hi ha que tindre interés en presentar en temps el que es va a fer, perquè aixina la federació podrà gestionar-ho millor, si volem millorar els escacs, pense que qui ha de ser el primer en millorar son els jugadors per donar la paraula de compromís per un altre any, i no esperar fins última hora per decidir-ho. Clar, en este sentit, darrere van els clubs, que també deuen presentar els papers el més aviat posible per facilitar la gestió a la federació i si complim estes condicions, aleshores podrem apretar a la federació a millorar.

I así podeu vore la composició provisional del grups, NO OFICIAL.

2019_04_15_Grups_2020

DE TOT UN POC

La jornada final de l’interclubs, on hi ha més de 500 jugadors d’escacs, pot passar de tot, i més encara si hi ha moltes coses en joc i cada ú va pel seu costat i mira el que li passa a ell o a un altre. Apart està el tema del desplaçament, que sí, que hi ha gent que protesta perquè ha de fer este desplaçament, normalment està acostumbrat a fer molts pocs quilòmetres i per això li senta molt mal fer esta jornada, en canvi, altres veuen este encontre amb molt de gust per poder vore a altres companys que porten temps sense saludar-se cara a cara.

I és una jornada on tenim la presència d’àrbrits en el torneig per si es presenta alguna incidència o reclamació per part d’algú, que en esta última ronda els nervis estan al 200 per cent i tot pot passar.

I per últim, tenim les situacions que van sorgint espontàneament i ens fan passar una bona estona de la vesprada amb rialles.

No vaig a entrar a valorar el que és correcte o no, vaig a tractar de enumerar uns fets que, si per una altra vegada es poden solucionar, millor, també pense que son de difícil solució, però si no intentem arreglar-ho, pot ser puga ser pitjor.

El BAR; som espanyols i per damunt de tot, valencians, si no hi ha bar on anem a jugar, mal (jajajaja), per fí s’ha pogut solucionar este tema, i vore a molta gent berenant per allí, també.

Els serveis; com hi ha molta gent, és normal que es puguen formar coles per entrar, però que una persona es quede tancada allí, maaaal. Resulta que va ser un rival nostre i jo li preguntava a la meua companya, que si sabia on estava, perquè portava molt de temps i no apareixia. En esta situació, com hi havia àrbrits, es molestaren a passar a comunicar-ho al rival, per tal de parar el rellotge, se li va comentar que si feia falta, se li podia afegir temps, però l’àrbrit no va contestar. I casualitats de la vida, este jugador va guanyar perquè a la nostra pupila se li va acabar el temps.

Tot apunt per començar i encara faltava molta gent, resulta que un autobús es retrasava, no sé el motiu, però l’àrbrit no va deixar posar els rellotges en marxa quan tocava, uns 15 o 20 minuts de rellotge, més o menys (crec). Això valdrà també per altres vegades?? jo tocaré al rival que anem a tardar i que no posen els rellotges en marxa, i aixina podré anar més tranquil a jugar, no?

El que sol passar altres vegades i és un problema endèmic en els escacs, el Castalia no es va presentar i el Vila-real B, que es va presentar en 6 jugadors, ara resulta que guanyarà per 8-0.

Camp de Morvedre- Dama Roja; el resultat més curiós que he vist fins este moment, 3-2,5. Perquè els primers acudiren a jugar en 6 jugadors i els rivals en 7 i el resultat oficial definitiu segons la federació, és un 3-3.

Si parlem de mal, hi ha que comentar els empats del Xest-Castillo de Marines, Basilio B- Gambito-Benimaclet C i Silla B- Massanassa, on totes les partides finaitzaren en taules, Basilio B- Gambito-Benimaclet C totes en qüestió de 2 minuts de diferència, segons m’han dit.

Recreatibos Saetabis de Xàtiva- Alzira B i nosaltres, Alberic- Alaquàs B, també 4-4, però només dos partides taules en cada encontre, per la nostra part les últimes en finalitzar.

Tabiya Alcoy-Cocentaina contra el Mate de Cox B, 4-3,5 perquè els “visitants” es presentaren en 7 jugadors.

Ateneo Marítimo B- Silla, un equip que baixa i l’altre que vol pujar, i com sol passar, l’equip descendit va a jugar en 6 jugadors.

Benimaclet B- El Ocho, també 4-4, prou lluitades les partides i només dos partides taules, igual que l’encontre Alfaz del Pi- Alzira.

EVA Manises- Basilio, 7-0 perquè els visitants es presenten en 6 jugadors i com l’equip B està jugant-se el descens, poden fer estes coses, perquè son legals.

Ateneo Marítimo- Mislata, 4-3,5 perquè els visitants es presenten en 7 jugadors, i aixina poden presentar millor equip en el B que està lluitant per no baixar de categoria contra un rival directe.

I per finalitzar la jornada, ens quedava fer una bona acció, i això va ser en arreplegar el material i portar-lo al cotxe, quan ens vàrem trobar un bolso en terra i en anar al lloc per sopar es va procedir a tocar a la policia local per avisar que el teníem, poc desprès va vindre qui l’havia perdut per arreplegar el seu bolso.

Tal i com portem uns quants anys, una vegada finalitzat l’interclubs quedem per sopar (o dinar) per donar per finalitzat este torneig de cada any. Un encontre per recordar un poc per dalt les anècdotes que ens han passat, partides rares, situacions que recordarem per molt de temps i altres coses que ens fa passar una bona estona entre companys.

Cada setmana porte una càmera per fer fotos de l’interclubs quan anem a tots els llocs, pareix una xicoteta tonteria, per al cap d’un temps, estos moments es recorden d’una forma especial, per este motiu he d’agrair a tot aquell membre del club que col·labora en fer alguna foto (gràcies Elsa), i sobretot, que me la envia per poder afegir-la a la base del club, que ja és prou gran i si un dia ens ajuntem, es podria estar moltes dies sense parar de vore tanta foto.

Però per este dissabte, els móbils s’encarregaren de fer-les i deixar uns moments del sopar per a qui no va poder assistir.

Este esdeveniment s’aprofita per donar els premis als millors jugadors de l’any anterior, un premi que portem ja temps per premiar la fidelitat en el club i guanyar partides, clar, en els enfrontaments particulars i altres tornejos per equips. En el 2018 va ser el Millor Jugador-Soci del Club Escacs Alberic, Javier Cortés; el segon millor jugador-soci, Ximo Mínguez; i el tercer millor jugador-soci, Alfonso Martínez.

Igualment, aprofitem per premiar altres categories del torneig interclubs, el Jugador-Soci que va primer en la classificació provisional (Xavi Martínez), qui més punts han fet en l’interclubs (Javi i Santi), El Retorno del Jedi (David), l’home rècord de les taules en el club (Santi), el Rei de les taules (Paco), l’atracaor del club (Alfonso), el millor atraco de l’any (Ximo), la millor reportera del club (Elsa), la partida més espectacular per ser recordada per molt de temps (Adolfo) i la partida més solidària (Àngels).

Gràcies a tots els qui heu participat en el torneig interclubs en el Club Escacs Alberic, entre tots s’ha aconseguit l’ascens, enhorabona a tots!!!

I ara toca les fotos del sopar; https://photos.app.goo.gl/xsFLP852Swkp2tDfA

JA S’HA ACABAT!!!

Un altre any, el torneig que més gent mou a la nostra Comunitat Valenciana o País Valencià, perquè més gent es quede contenta en la denominació, s’ha acabat en un dia de concentració de totes les categories autonòmiques. No me canse de dir que és tot un espectacle poder gaudir de tanta gent jugant partides d’escacs, també, de vore gent que en tot l’any no ens hem vist i altres que sempre que ens trobem, ens alegrem de trobar-nos. Hi haurà gent que no li agrada este dia, però jo he dir, que hi ha moltes més coses a favor, que en contra.

Però anem al nostre encontre. En esta ronda, ens tocava l’Alaquàs B, primer classificat, intratable tota la temporada i com ja està ascendit i damunt Campió (enhorabona!!!), no teníem molt clar l’equip que ens podia presentar, que això sempre és un problema afegit quan la gent no es juga res en les partides. I per la nostra part, qüestions de faena ens deixa molt tocats en els primers taulers, i per tant, els últims taulers nostres no van a ser molt fiables.

Comencem l’encontre i els nostres rivals  tampoc tenen un equip fort, crec que el més fluix de tota la temporada (curiosament, nosaltres també) i nosaltres estem jugant-nos quedar segons i ascendir de categoria, només quedava saber el primer desempat, i per fer-ho més interessant, va i toca els punts de partides, on nosaltres anem més mal. Això vol dir, que ens obliga a guanyar l’encontre, perquè si el Silla guanya i nosaltres empatem, quedaran davant ells.

Va! Més emoció per les partides. Passa un poc el temps i com és obvi, partides igualades, i pel que respecta a la resta d’encontres que es disputaven, tan igualades eren les partides que el Basilio B i el Benimaclet C firmen taules en totes les partides en menys de dos minuts de diferència, un poc de moviment alvoltant per les queixes d’alguns jugadors per este fet, però al poc de temps, a tornar a vore les nostres partides.

Un poc més d’una hora i els dos nostres últims taulers ja tenen fam i es posen a menjar, per vore si els seus rivals es centren més en el bocata que en la partida. Doncs no, resulta que són ells els qui no miren la seua partida i quasi al mateix moment finalitzen la seua partides en derrota. Mal es posa l’encontre tan prompte per nosaltres 0-2.

Ara hi ha que apretar un poc més per recuperar, però com ja teníem en compte estos punts abans de començar, tot continua igual. Anem a jugar tranquils i sense tirar les partides per este contratemps.

Com no vaig a dir molt de les partides, l’obertura, mig joc o final, o si algú tenia atac, anem a entrar en com s’han acabat, o com sempre pose, com crec jo que han acabat.

En la meua partida, tot igualat, un poc de millor posició per la meua part, però sense ser bó per guanyar. Al meu costat, Santi, va caçant peó a peó per obtindre molta ventatja en el material. Un poc més, Alfonso va millor, però per quedar bé, que si no, me diu de tot per la crònica que faig. David molt desmoralitzat perquè enguany encar no ha guanyat. Àngels apurant les seues opcions i Ximo que està pensant, sí, és notícia que Ximo estava molt centrat en la seua partida, últimament acaba la partida en poc més d’una hora i això d’estar més de tres hores en la partida, feia temps que no es podia vore.

Ja portem molt de temps en les partides, i ja es deu vore alguna coseta més si volem guanyar, però està prou igualat, David heu té mal, Ximo complicat i el pitjor de tot, està pensant (no vuic pensar el que pot eixir d’ahí), Àngels té dos peces i peons per torre, Alfonso péo de més, igual que jo, i Santi, ?????, peça i tres peons de més, ahí és la partida més segura per guanyar, però tenint en compte que parlem de Santi, fins el final no podrem respirar.

David es queda de pedra, el seu rival ha jugat la mala, i resulta que té el mat, per fí ha guanyat enguany, està demanant que continue més el torneig ara que ja està en forma.

El meu rival no encerta en la defensa i en els moviments de cavalls es queda prou més mal. Àngels té ganes de guanyar, però per guanyar has de tindre temps en el rellotge, i no s’assabenta que s’ha quedat a zero. Poc desprès el meu rival es veu tan mal per la pèrdua del segon peò i abandona, deixant el marcador en 2-3.

Torne a mirar les partides i Alfonso fa bó el seu peó de més a l’altre costat del tauler, empat a tres i si Santi guanya, QUÉÉÉÉÉÉÉ??? ha perdut la torre!!!! Este tio vol que ens agarre un mal a tots, més de 10 opcions de fer bones jugades i va el tio i fa l’única mala, és un fenómen. Per molt que diga que no, heu fa aposta per crear més ambient que sap que estem mirant-lo tots a ell.

Però l’avantatge que té és tan gran que aconseguix les taules al mateix moment que Ximo, l’empat definitiu en el marcador ens deixa segons en la classificació, desprès de l’empat del Massanassa-Silla a 4, totes taules també.

I ara toca despedir-me d’este torneig per un altre any, que espere siga millor que este en qüestió d’ambient en el club, no perquè siga mal, sino perquè nosaltres anem a passar-ho d’allò més bé jugant als escacs, i si damunt guanyem, ja és la “repera”.

Enhorabona a tots els meus companys pel torneig realitzat.

Enhorabona al Club Escacs Alberic per quedar segon en les dos categories que ha jugat enguany.

Torne a donar al Campió els millors desitjos perquè seu mereixen,  ALAQUÀS B.

Quart B, Xeraco C i Recreatibos Saetabis de Xàtiva, encara que han baixat de categoria, que no es queden mal perquè si s’ha fet tot el que s’ha pogut, es deu estar satisfet del torneig, i a vore si no es tarda molt en pujar una altra volta.

Última ronda i en 5 encontres el resultat ha sigut d’empat a 4, jo no recorde que haja passat una altra vegada, i més en l’última ronda. Per la nostra part, s’han lluitat totes les partides (mira si han sigut lluitades que m’han cridat l’atenció per arreplegar les peces, i he tingut que parar), de la resta no puc dir molt, però si es vol fer este dia de concentració i queixar-se per qui no va, encara que ho justifique, també es deuria de mirar d’evitar estes coses. Però per este tema, la Junta Directiva és la que deu apuntar estes coses per canviar en el reglament de competició, o el reglament de disciplina esportiva. I també les membres de l’assamblea, que poden fer propostes per millorar la nostra imatge. I clar, no puc deixar de costat a la resta de clubs, que no s’amaguen i que també es posen les piles per opinar i presentar opcions de millora, que tot no ha de ser faena del mateix, estem tots dins i es qüestió de tots millorar.

I per acabar, un enllaç per gaudir de fotos del torneig.

https://photos.app.goo.gl/uQhrcptR2axC2u879

¡ARRIBA LAS MANOS! ESTO ES UN ATRACO.

Això és el que hauran pensat els nostres companys d’Alzira desprès de les partides de hui.

Ens enfrontàvem el segon i tercer classificat de la general, qui perd l’encontre pot dir adeu a les seues opcions de pujar de categoria. Una vesprada que s’esperava prou tensa i que no ha defraudat gens ni miqueta.

Puntuals a l’encontre, només es retrasen un parell de jugadors dels nostres perquè tenen el “mono” del café i quan és hora de començar, rellotges en marxa. El club està ple perquè estan jugant els tres equips d’Alzira, una magnífica vista de la sala, per on mires, taulers d’escacs ocupats, xé! està molt bé això de jugar tots els equips de casa el mateix dia.

Va, anem a parlar un poc del tema que ens ocupa, que si no, posaré moltes línies i no diré el més important. Com és normal, partides igualades en la primera hora, si hi ha alguna ventatja, és pels nostres rivals. Uyuyuyuy, que no pinta bé les partides, hi haurà que fer algun canvi, i com ningú es fa avant, el nostre huité tauler és el primer que provoca els canvis, sí, però es deixa un simple doble de rey i dama, mare de deu! la partida bona que tenia i malgrat que va a perdre. La resta de partides no hi ha molt de canvi, clar, alguns que altres apurs però res tan clar.

Com és la partida que més interessant està, este huité tauler concentra totes les mirades, vaig a vore què passa, ostras! que li ha entrat a l’enroc i està apunt de rematar la faena, es coneix que el rival s’ha vist en tant de material i no ha sabut què fer i el nostre company sí, punt per nosaltres, i este punt no és d’escopeta, és més de canyó.

Al moment, taules en la primera taula per triple repetició i taules en la setena taula, bronca que s’emporta el rival per no consultar en el seu capità. Bé, tres partides que no estaven molt clares, i tenim el marcador favorable 1-2.

Però continuem en les partides sense tindre res clar. La meua partida té més pinta de taules que una classe d’escola. En el segon tauler tot molt igualat, i el mateix en el sisé i en la resta que falten acabar.

Ara aplega el moment de concentració de la partida i no m’entere del que va passant en les altres partides, menys mal que el meu rival es decideix tirar endavant la posició, a vore si guanya la partida, i tal i com sol passar en estes situacions, és ell el que perd. Ale! quarta partida en finalitzar i és la que també estàvem mal de posició, i esta damunt punt sencer per nosaltres.

Ja falta poc pel nostre objectiu, una miradeta a les partides i en el segon tauler peça de més, només cal forçar un poc més per poder entrar, i clar, el nostre company no erra les jugades. Els 4 punts del nostre costat, a vore qui és el que aconsegueix el punt definitiu.

Per rematar la faena dels primers taulers, en el quart tauler, ventatja de qualitat pel nostre company que la du a bon terme, cinqué punt i victòria per nosaltres.

Només queden dos partides per finalitzar, i en el cinqué tauler, la partida finalitza en empat, desprès de la desmoralització del rival per jugar al toc una simple jugada i no guanyar peça neta. I l’última en acabar, el nostre capi, que com és tan bó, li sap molt de mal que l’altre equip no puntue molt i acaba perdent la seua partida, per finalitzar un 2,5-5,5 per nosaltres, victòria i a esperar l’última ronda per saber com quedarem.

Pel que respecta al segon equip, ha guanyat per 2,5-1,5 a l’Almussafes, i desprès de la sorpresa de hui en l’Enguerino, això de deixar punts en l’aire fa que no puguen gaudir del primer lloc en la classificació. No passa res, estan per anar jugant i ja els aplegarà l’hora de jugar a guanyar. Han finalitzat el seu grup en segona posició, i molt content per poder reunir a més gent en Alberic per jugar els dissabtes per la vesprada.

El proper dissabte més.

REPETICIÓ DE LA JUGADA

Crec que ja ha quedat clar el “gafe” que portem enguany, és el nostre segon equip, si ells perden, nosaltres també perdem, es que som molt companys i no volem que es queden mal per la seua derrota i els acompanyem en el sentir deixant-nos perdre nosaltres també.

La vesprada “pintava” bé, bon equip que podem presentar i a esperar a vore el que ells presenten, que com és un equip “C” i no té límits de jugadors, poden agarrar fins al 100 de la llista, son coses que no s’entenen del reglament, però hi ha que aguantar-se. Si es vol mirar en altres esports i altres federacions d’escacs, es podrà vore que la “gran majoria” tenen el límit posat de jugadors en tots els equips, que és el mès normal, però así, com som més especials, no hi ha res.

Bona vesprada d’escacs en València, el líder de la màxima categoria ens feia el favor de vindre este mateix dia a jugar contra el primer equip de Benimaclet per gaudir de les nostres partides. I apart d’este encontre, com hi ha 4 equips de casa en el mateix local, l’imatge que es pot vore en les fotos, a mí, m’agrada molt, 64 persones disputant partides d’escacs, som molts i ens tenim que donar a conèixer, ànim a tots!!!!

Ara me centraré en el nostre encontre. La vesprada s’esperava llarga, perquè no hi havia molta diferència en les partides, llevat en la meua que es deixa un peó en l’obertura, el canvi de dames facilita la meua acció i queda un treball dur per explotar esta ventatja però sense cap problema en el meu costat.

Passa el temps i les dos primeres partides que veig que han finalitzat deixen el marcador igualat i la resta, no puc parlar molt d’elles perquè estic més centrat en la meua i no vuic posar mal a ningú, perquè normalment me les invente per saber el que ha passat. Només comentar la partide d’Eloy, que per primera vegada l’he vist en avantatge en el rellotge, i no un poc, molt de temps i això crec que ha sigut el que l’ha despistat, jajajajaja, no sap jugar en tanta diferència de temps, al contrari sí que ho porta bé.

Com no porte rellotge i no pregunte, quan torne a vore les partides, resulta que les dos últimes també han finalitzat, i per la nostra desgràcia, els punts cauen a favor del nostre rival, 3-1 que posa l’encontre més difícil perquè el meu company del costat la té prou mal i apunt de perdre. Només es remonta un poc en la meua partida que posa un 4-2 en el marcador, però les dos partides que queden no deixen lloc a poder fer la remontada.

Una vegada he acabat, pregunte l’hora i resulta que són més de les nou, només queden en la sala de joc les dos nostres partides, el líder de la màxima categoria ja ha acabat i no he pogut vore molt estes partides, bé, almenys espere que ells hagen gaudit un poc de les nostres partides que han acabat desprès.

Final de l’encontre Benimaclet 5-3 Alberic i el nostre segon equip Enguerino 3-0,5 Alberic B. Anem a tocar a Iker Jiménez a vore el motiu del perquè perdem nosaltres:

Opció 1- que el segon equip perd.

Opció 2- que el segon equip juga contra l’Enguerino.

Opció 3- que el segon equip va en 3 jugadors.

Opció 4- que jo tinga ventatja prompte en la partida.

Siga el que siga, anem a tocar-li per saber-ho prompte, que el proper dissabte tenim partida.