Sisena ronda

Bé, ja tenim més de la meitat del torneig i les classificacions estan un poc més clares, però clar, encara és prompte per algunes coses.

Pel que respecta als nostres equips, bona actuació dels dos aconseguint la victòria en els seus desplaçaments, el primer jugava contra el Quart B, i la victòria per 2-6 ha sigut més apurada del que diu este resultat, i el segon equip en Carcaixent s’ha imposat per 1,5-2,5, molt bona actuació dels nostres jòvens valors que van agarrant força.

Ara toca parlar del primer equip, perquè com faig totes les vegades, el segon equip si vol crònica, que algú s’esmere un poc i hi haurà, pel que a mí respecta ja he parlat prou d’ells, jajajaja.

En la sala de joc els quatre equips del Quart, meravella de vesprada per gaudir dels escacs en tan de tauler escampat. Tal i com fa l’equip anfitrió, no ha faltat el detall del berenar, els afamats “huesitos” i aigua per aquell que ho desitge, però com nosaltres no volíem quedar-nos enrere, allí s’ha afegit a la taula un parell de “panquemaos”, la “mona d’Alberic” per fer un poc de publicitat del nostre producte més típic i reconegut, i aixina vore si algun rival nostre es despista un poc.

Com ja pareix que porte unes quantes línies, crec que va sent hora de parlar un poc més d’escacs. El canvi de lloc que ha fet l’equip de Quart, si és per poder jugar tots els equips el mateix dia i junts, me pareix molt encertat, la foto que es pot traure cada setmana dóna molt bona imatge al nostre esport. Està clar que si hi ha un club que no pot accedir a un local en condicions per poder jugar tots els seus equips junts, no passa res, però crec que es deuria intentar fer aquest esforç per mostrar a tots que hi ha prou de gent jugant als escacs.

Xé! que no hi ha manera, que no acabe de parlar de les partides. Va, a vore si puc ara.

La meua partida, que és en la que estic més centrat, ha sigut prou disputada, un avanç de peons ha fet una partida molt oberta, però com sempre sol passar, si algú fa una errada continuada, el més segur és que acabe perdent, i això és el que m’ha passat, el meu rival ha estat encertat i jo sense acabar de vore les bones jugades, com he sigut l’últim en acabar no m’han deixat dir molt i prompte cap a casa, m’haguera agradat despedir-me de persones conegudes, però no ha pogut ser, quan tinc un dia on veig a gent que fa temps que no ens trobem, està molt bé saludar-se i alegrar-se pel simple fet de trobar-se.

Els meus companys, molt bé, en el sisé tauler taules de grans mestres. Desprès els dos últims taulers del Quart, han intentat fer el mateix, però els nostres tenien més ganes de jugar i han continuat, i ens ha anat molt bé perquè els dos han guanyat, i amb les taules en el primer tauler el 1-3 ens donava tranquilitat.

Ha passat prou de temps fins l’altra victòria en el quart tauler, que posava més distància en el marcador. I com no podia faltar, l’atraco de la setmana ha estat en el cinqué tauler, partida igualada i ventatja del jove jugador de Quart, però unes jugades ràpides per intentar que el nostre jugador que estava en apurs de temps errara la jugada, ha sigut ell qui ha errat i peça que ha caigut, i clar, desprès el punt. I en el tercer tauler, també victòria pel nostre jugador que per una vegada no ha sigut ell qui estava apurat de temps.

Per poder gaudir d’alguns moments de la vesprada, así vos deixe un enllaç en les fotos que els nostres reporters han fet. I clar, per finalitzar el dia, foto en una Campeona Nacional d’escacs.

https://photos.app.goo.gl/amZJjcsrfUc3X5wZ6

 

2019_02_16_Quart (1) 2019_02_16_Quart (30)

Publicat dins de General | Envia un comentari

Cinquena ronda

XÈ! QUIN PATIR!

No sé què passa, però no hi ha forma de poder jugar una setmana tranquila, ja sé que els rivals també ho tenen igual i tots volem guanyar, però a la fí algú s’ha d’emportar la victòria de l’encontre.

Esta setmana ens tocava jugar contra el Drac Negre, un equip que les dos últimes vegades que ens enfrontàrem, la victòria va caure del seu costat, prou ajustada però sense res a dir, la casualitat va ser, que nosaltres tenim fallos de jugadors eixe dia, bé, les dos vegades. I ja tenia ganes jo de presentar jo un equip prou més “normal” davant este equip, però no pot ser, per qüestions que no entren en el joc, tornem a fallar un poc en jugadors contra este equip, i ja van massa vegades.

Una vegada comencem a jugar, ja no hi ha res més a dir, estem jugant els que estem i no hi ha que posar cap excusa per cap altre motiu, hi ha que anar a guanyar i prou. La vesprada comença bé, perquè prou prompte Ximo acaba la seua partida i damunt guanya! Heu ha tornat a fer, guanyar ràpid i com l’altra vegada va ser quan es va perdre l’encontre, es va asustar un poc, a vore si resulta que és ell el del “mal fario”, jajajajaja.

I al poc de temps, no es va quedar ell només mirant les partides, perquè un poc més tard, i en només dos hores de joc, taules en el primer tauler, en el segon i en el quart, mare de deu! tots fen taules i deixant el tema de la victòria per altres.

Una altra setmana que tinc temps de vore les partides, el “capi” vol assegurar-se que dic bé les coses quan faig la crònica. Quan jugues estàs molt més bé que mirant, perquè veus casi en directe com vas les coses, i com el nostre sisé tauler no va encertar la jugada, va provocar la victòria del rival i per tant, l’empat en el marcador a 2,5.

Tot en mans de Santi, Alfonso i l’instagramer oficial del club, va, a vore qui la pifia primer i té la crònica per ell només. No, hi ha que ser realistes, la vesprada es va fer prou llarga perquè no es rematava la partida com nosaltres volíem, -què manera de patir!- I qui més mal estava era Ximo, per si ell tenia la culpa per acabar tan prompte.

Menys mal que Alfonso apretava fort i no el deixava respirar al rival, no podia entrar, però com el seu rival no podia millorar la situació, era ell qui progressava i això d’esperar a que te rematen no pareix que era el seu lema, en un intent de millorar no va encertar i punt per nosaltres. Mentres tant, Santi està cada vegada en més peons que el rival, peó a peó, fins quedar 4 contra 1, la presència de torre no va ser suficient per poder igualar i amb este punt la victòria és nostra, ja tenim 4,5 punts.

I per acabar el dia, el nostre instagramer profesional encara està jugant la seua partida. No acaba d’encertar bé les jugades perquè té un peó menys, però la presència del seu alfil pel cavall del rival ens dóna esperances. Comença a entrar en poc de temps i els apurs esta vegada no els juga com cal, i es deixa la peça, partida perduda, però ha lluitat molt bé, molt bona partida.

Bé, victòria ajustada, però com és victòria, ens fa pujar en la classificació i el primer objetiu de la permanència està cada vegada més prop. A vore si anem millorant i el nostre joc no ens fa patir tant, o que jo estiga jugant la partida i aixina no miraré tant les partides.

Pel que respecta al segon equip, també victòria en el seu viatge a Almussafes. La seua crònica està per un altre lloc, que internet és molt gran i té moltes formes de publicitat.

Publicat dins de General | Envia un comentari

LLICÈNSIES 2019

La federació ha publicat ahir dijous que ja estan disponibles les llicènsies esportives de l’any.

S’agraix l’esforç que es fa cada any per poder tindre estes fitxes cada vegada més prompte, perquè en teoria, deurien d’estar preparades abans de la competició per ser presentades abans de cada encontre, sé que de moment és molt difícil esta situació idílica i no hi ha que dir res més al respecte.

La notícia és per la gran majoria de jugadors i aficionats que esperen atents a la pàgina web de la federació per vore les notícies que es puguen publicar i són de gran interés per la pràctica dels escacs, perquè es penjen les circulars per jugar els diversos tornejos, si hi ha alguna incidència en algun encontre per mitjà del comité de competició, etc.

Però jo la trobe que està un poc fora de joc. Sí, al parèixer, la federació tindrà algun contracte d’exclusivitat amb algun programa d’escacs, perquè en eixe programa ja es va dir que s’estaven repartint, per tant, a qui va escoltar este programa li va encantar molt enterar-se que ja estan les llicènsies. Clar, però es que les tenien en mà! Es a dir, que la federació ha repartit llicènsies a “alguns” i al cap d’una setmana heu diu per a la resta de “mortals”.

La meua pregunta és, perquè no s’ha publicat abans que ja estaven les llicènsies? Que només es pot publicar una notícia al dia a la web, i com ja s’estava publicant altres coses no s’ha pogut afegir esta?

Particularment, me pareix molt mal que la federació tinga en la seua mà unes coses i qui primer s’assabente siguen els seus més arrimats, i al cap del temps la resta. Si això passa en uns troços de plàstic, no vuic pensar què pot passar quan no siga plàstic.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Anem a una altra ronda

Bé, un altre dissabte passat gaudint dels escacs i esta vegada ens tocava fòra de casa, el primer equip d’Alberic jugava en Silla, que per cert, és la sisena vegada seguida que ens toca anar allí a jugar, des del 2012 que no venen ells a Alberic, capritxos del sorteig serà. Però no passa res, anem a jugar a la nova seu del club i a vore què es pot fer allí. Desprès d’una setmana de debats, acabem amb la conclusió que Alfonso ha de perdre i aixina l’equip guanya, per això el passat dissabte l’equip no va guanyar.

Per contrarrestar el gafe d’Alfonso, tenim el retorno del jedi. Sí, no són paraules meues, es posaren en el nostre grup donant-li la benvinguda i ell, per no quedar-se darrere, es va presentar amb la samarreta de la guerra de las galaxias. I per si no hi havia prou, les nostres jugadores del club, també es presenten a jugar per donar-li moral a l’equip. I ja per si encara no hi havia prou, jo me vaig deixar perdre la partida ràpidament per solidaritat en ell, perquè aixina no es sentira tan sol, jajajajaja, menudes cagades vaig fer en un ratet.

Quan tinc el dia, tinc el dia, no hi ha cap dubte que no encertava les jugades. Bona posició i a vore vindre, doncs no, a fer la que no tocava, que ara tinc oportunitar de no quedar-me tancat i millorar la posició, ala, una altra vegada a fer l’altra. Que tinc la columna per a mí i l’únic que he de fer és mantindre-la, xé, que hui és el dia, a canviar-ho tot. I desprès de canviar-ho tot, si estic millor, que puc atacar per así, si ell entra li done un peó i jo més obert puc entrar per darrere, que res, tot il·lusions del dia que estava negat per encertar alguna jugada correcta.

La vesprada es posa més mal perquè Ximo empata la seua partida i Alfonso perd també, 2,5 a 0,5 i les partides no estan gens clares, algunes més bé, però res de res. En el tercer tauler el nostre jugador està molt tancat, no té mes remei perquè ha fet una mala obertura i el rival apreta, El nostre flamant quint tauler està reivindicant-se en el seu joc favorit, que ell més s’estima, obert per tots els costats i atacs dels dos, qualsevol pot guanyar i per tant, qualsevol pot perdre. En el primer tauler, bones esperances perquè hi ha qualitat de més, i en els taulers de les nostres jugadores, en le sisé tauler molta igualtat però hi ha atac definit pel nostre costat, mentres que el rival no acaba d’encertar les jugades. I en el seté tauler, què partida, els dos atacant i des de fóra es veuen unes jugades increibles (si aixina heu haguera vist de bé en la meua partida, no estaria fent esta crònica tan llarga), tan per un costat com per l’altre.

Però anem a passar al final per no fer més llarga esta breu crònica. Les nostres jugadores no volen les taules que els fan els seus rivals (curiosament al mateix moment) i continuen la partida, Àngels sí que sap rematar el final guanyant peonet a peonet i Noelia ens fa patir un poc més, perquè trobar les jugades correctes quan queda poc de temps no és fàcil (i algú no les troba ni en tot el temps de rellotge), però se salva de la cremà perquè guanya la seua partida.

I per si teníem dubte, el nostre tercer tauler que estava tan apurat en el joc, s’havia soltat de tot i es quedava en un final de torres i dama en molts peons pels dos costats, que el seu rival tampoc va encertar en un parell de jugades i va precipitar la victòria del nostre company més ràpid del que es podia esperar.

Pel que respecta al nostre jedi, l’atac s’havia quedat en res, i en peces igualades, peons escampats per tot arreu dels dos, la decisió de firmar un empat ens va donar molta alegria. La suma d’este mig punt i quan en el nostre costat es posaren punts a favor, ja teníem l’empat assegurat en l’encontre, només quedava el primer tauler en acabar per saber el resultat definitiu, si empat o victòria nostra.

En esta partida, Jose es va lluir en les maniobres de les peces, quan heu vaig vore era torre i alfil per dos alfils del rival, passa un ratet de temps i torne a vore que ha entregat la peça per dos peons que tenia passats, els seus dos peons havien desaparegut. La ventatja la tenia en un costat perquè els seus 3 peons contra un del rival li donava molta ventatja, tanta que Alfredo va passar un peó fins coronar. Com era l’última partida en acabar, tots estaven pendents d’ella i els nervits cada vegada anaven a més revolucions, clar, des de fóra es veuen molt fàcil, però si estàs ahí tan de temps asentat i en els últims minuts de la partida, no es veu tan clar. Més nervits encara ens va posar desprès de coronar dama i entregar torre, no feia falta, però no passa res, encara té ventatja. Però es posa a amenaçar al rei, i tarda prou en comprendre que no pot entrar-li mai, té els dos alfils al costat i el seu rei no podrà arrimar-se.

Ja, per fi, es decideix a tirar endavant el seu peó que és el que li  donava la ventatja que he mencionat abans i en poques jugades està apunt de coronar un altre peó, però per tal d’evitar esta acció, el rival es deixa atacar fàcilment i provoca la victòria del nostre company, ja passades les 9 i quart de la nit.

Victòria per 5 a 3 davant un fort equip de Silla que ens va fer patir molt, encara que no és molt, perquè enguany, nosaltres estem patint totes les vegades, no sé perquè. A vore si el nostre joc millora i podem guanyar alguna vegada més tranquils.

Ah! per cert, el nostre segon equip també va guanyar, però eixa crònica està en instagram, en el compte que hem fet fa poc en el club.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Tercera ronda

UNA SERIE DE CATASTRÓFICAS DESDICHAS.

Aixina li podem dir al que va passar el dissabte en l’enfrontament de l’Alberic contra el segon equip del Basilio.

Si la meua partida me vaig escapar d’una posició prou mala, encara estic incrédul per este fet, només va ser en una partida, però és que per part de nosaltres, moltes més partides canviaren el signe del resultat i no un poc, prou.

Hi ha qui va perdre la partida, i la tenia guanyada, no és un dir, és veritat, però no es va assabentar i quan va firmar la planella se li va dir, bé, el cabreig que va pillar el nostre company va ser d’aquella manera, jajajaja.

Va! però no passa res, anem a continuar perquè és prompte i queden moltes partides. En el nostre primer tauler, atac a la “bayoneta” en tots els peons de l’enroc, deixant el rei en l’aire, pareixia que funcionava l’atac, però el nostre company va obviar la jugada guanyadora, i clar, en el rei en la’aire es paga molt car esta aventura en els peons.

Encara podem anar bé, si el del tercer tauler fa bó el peó passat que té, un passeig per fóra i una breu xarradeta per passar la vesprada, i quan torne té la partida perduda, no pot ser! com ha perdut! si almenys tenia les taules! I es que quan no va bé el dia, no va bé.

En el quart tauler, atac a l’enroc del rival, que el té contra les cordes i en un simple canvi, erra com menjar i este atac es queda en res. Encara que es podia fer més, la desfeta de l’atac ja ens feia pensar que no acabaria bé.

I en el sisé tauler, una posició que es veia prou de taules, encara que hi havia que jugar-la bé, acaba en un zero per nosaltres.

La primera partida en finalitzar va ser per nosaltres, una descoberta que no va calcular el rival i va caure la dama, les següents jugades de pur tràmit i al poc, punt per nosaltres.

En el quint tauler, magnífica victòria del nostre company, sensacional manera de conduir les peces, brillant comprensió de la posició, saber estar en el tauler, i me quede curt perquè no hi ha prou espai per describir-ho. Una excelent demostració de finals de peons, que una jugada pot canviar el signe de la partida. Bé, crec que ja he parlat prou i espere no rebre crítiques del noste company, que ara he parlat bé.

A la fí, bones maneres dels nostres rivals perquè apuren les seues opcions i això dóna els seus fruits, apart de guanyar un peó, una peça o tindre atac, hi ha que saber acabar la partida, en ventatja no es guanya, hi ha que acabar per guanyar i com no es va saber, no es va guanyar.

El mal fario del dia no sé si va ser perquè estrenàvem taules per jugar, adquirides pel club perquè les que ens deixa l’Ajuntament no estan en condicions per poder gaudir d’una partida d’escacs, o perquè va guanyar un jugador la seua primera partida de l’interclubs, com les altres dos no heu havia conseguit, l’equip guanyava, però ara que guanya, va i l’equip perd. Bé, serà motiu d’estudi en esta setmana.

El segon equip va perdre també, per seguir l’estela del primer, i si volen ells saber més, que es posen a escriure una crònica en la seua versió.

I per gaudir d’uns moments, ahí van unes fotos del torneig.

https://photos.app.goo.gl/N2UNxStC7YWVcYLF7

Publicat dins de General | Envia un comentari

Ronda 2

Segona ronda de l’interclubs i de moment, ens va bé, victòria molt apurada davant el Club Escacs Xàtiva, allí en Xàtiva, on per casualitats de la vida, també estaven jugant casi al costat de nosaltres la Primitiva de Xàtiva i l’Alaquàs B.

Pel que fa al nostre encontre, partides prou disputades que s’allarguen en el temps, de les obertures no vaig a parlar, no per no donar explicacions als nostres rivals, més que res, perquè no vaig poder vore molt, el meu rival és molt ràpid jugant i casi no tinc temps de buscar un poc de relax, una partida de Sancho contra Penadés, deuria ser digna de vore, a a vore qui juga més ràpid.

La partida que més s’espabilaren en canviar peces, va ser la d’Alfonso contra Vicente, que només es quedaren en les més grans i peons igualats, això té una pinta de taules increibles, per molt que un jugador puga guanyar un peó, estes peces normalment porten a les taules per la seua gran movilitat. Però deixant de costat esta partida, anem a la meua, Sancho ataca amb força en els seus peons de l’enroc, no s’aclarix molt en atacar i en el moment que seu pensa, tinc temps de preparar la defensa correcta per evitar que continue el seu atac. És el moment que aprofite per obrir el joc per l’altre costat i ell, cabut que vol fer bó el seu atac, es queda prou tancat en la posició.

Per fí mostra el seu atac, però tinc les peces en el lloc correcte i una entrada de dama incorrecta, provoca el canvi que ens deixa torre i alfil, per torre i cavall jo, però clar, els seus peons estan tots en blanc, que dificulten a la seua peça, mentres la meua torre pot entrar en el seu territori i marejar. I tan que va marejar, una simple amenaça de clavar-li l’alfil i la defensa incorrecta provoca la pèrdua de calitat, que si bé, haguera pogut canviar també la torre perquè la posició era guanyadora, vaig decidir esperar un poc, i en quedar-se tancat en l’última fila el seu rei, vaig començar en el meu a escalar sense cap oposició.

Pensava jo que era el primer en acabar, però no, Alfonso havia perdut, -I com???- preguntava jo tot incrédul, bé, que s’ha deixat fer el mat. Com deia abans, no hi ha res segur fins que no acabe la partida.

Seguidament, Paco també perd i ens quedem per darrere en el marcador, però ahí està Sergi recuperant terreny per tornar a empatar. Queden 4 partides i no està l’assumpte gens clar, perquè en la primera taula, Peñarrubia es queda amb el cavall i Àlex l’alfil en una posició oberta, pinta mal i aixina és al poc de temps. 3-2 per ells, i ara ens toca puntuar a nosaltres, per part de Santi que ens torna a posar l’empat en el marcador i l’atac d’Eloi pareix que no pot ser parat. Aixina és, al poc de temps, per fí ens posem davant en el marcador 3-4 per nosaltres i queda Ximo.

El nostre company, especialiste en entregues per rematar la faena, pareix que esta vegada no li ha funcionat com era d’esperar i va prou darrere, però no perd l’esperança i aguanta, motiu que pareix ser que descontrola al seu rival que erra la jugada i provoca la victòria del nostre company. Victòria pel nostre equip per 5 a 3, patint més que la setmana passada, però com anem jugant, anem cada vegada millorant el nostre joc.

I per cert, el segon equip també va guanyar en Gandia, però tal i com vaig dir l’altra vegada, si volen crònica que la fagen ells, jajajajajaja.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Interclubs 01

Xééééé!!!! Vaaaa!!! Un altre any estem clavats els primers dissabtes en un tancat, menys mal que estem separats, que si hi haguera que estar tots junts, mare de deu el “perfum” que hi hauria.

Primera ronda en Segona Autonómica Centre, que el Club Escacs Alberic li tocava jugar a casa contra La Primitiva Recreatibos Saetabis de Xàtiva, no sé si hauré escrit correctament el nom, però faig el que puc.

En este torneig, estem mirant cada any, que els jugadors que participen no tenen la seua força correctament messurada en l’ELO que tenen, tal vegada siga perquè només juguen este torneig o perquè al jugar com un equip fa millorar a molts. El més cert, és que les partides es lluiten fins última hora i no està molt clar del costat que va a caure.

Si estàs jugant la teua partida i no pots mirar la resta, no et dones compte del que passa, però jo, la vesprada de dissabte vaig acabar prou prompte i vaig estar mirant molt de temps les partide, i vaja que vaig patir, no estava molt clar el resultat de l’encontre en cap moment. Passa el temps i es veu més complicat el poder guanyar l’encontre, però la ventatja d’un punt me fa pensar en positiu, i més quan una partida que estava prou mal, de sobte es queda en taules, ostras! què bé! ja pareix un poc més clar, però queda molt per patir.

La partida més clara en ventatja del nostre jugador, com era d’esperar, no acaba d’encertar les jugades i es queda en taules, tornem a l’apur, però què passa en la taula del costat!!! el nostre “atracador” profesional li fa una jugarreta al seu rival i aconsegueix l’empat, que és la partida que jo veia més clara com un “zero”. Quina manera de fer-me patir esta tropa, vaig a fer-los pagar tot el temps que m’han fet patir, perquè la partida que mirava més clara per deixar-la taules, i en alguns moments victòria clara, el nostre company es lia de la millor manera i es queda en posició perduda, menys mal que ja estava l’encontre resolt en les dos partides que havien guanyat en els primers taulers davant els apurs de temps dels rivals que no encerten en la jugada correcta.

Al final es va poder guanyar per 5 a 3 i a sumar que és el més important.

L’altra alegria del dia va ser que presentàrem un segon equip, hi ha gent que té més ganes de jugar i sempre és motiu per estar content, però no vaig a dir res més, si volen una crònica, que es posen a redactar-la ells, ja ja he fet prou.

Igualment, a la resta, animeu-se a fer un escrit breu cada setmana i millorarem el nostre estil davant la varietat que puguen sorgir.

L’única notícia destacable de la setmana crec que ha sigut que l’aplicació ha caigut i ha dificultat el treball dels encarregats de pujar resultats. És notícia de la setmana, però me la guarde en el “portapapeles” per fer un còpia i pega pel proper any, com passa tots els anys en la primera ronda ja no podrà ser notícia actual, jajajajaja.

Ah! per cert, també hem tingut un reporter que ens ha deixat una mostra de la seua faena en este enllaç.

https://photos.app.goo.gl/BopEuhB52GVMYNqC6

Publicat dins de General | Envia un comentari

Autonómic Rellamp Individual

Bé, ja s’ha jugat una nova edició d’este torneig, i tal i com vaig dir fa temps a algú (que no vaig a dir qui és) seria molt recomanable que es posara un número davant del torneig per saber en quina edició estem. Si no es pot posar exactament, es diu un número aproximat i prou, que crec que seria molt bó a l’hora d’organitzar este torneig si en compte de ser un torneig més de l’any, li digueres a qui vol ser organitzador que és l’edició númeor XL (40) o L (50) d’este torneig.

Pel que respecta al torneig, era la primera edició on els jugadors estrangers de més de 2200 d’ELO podien participar, i pots ser el karma o jo què sé, però va i un “estranger” guanya el torneig, les meues felicitacions per a Jose Manuel Diaz Velandia, per la seua primera participació i la seua victòria en este torneig. Per completar els millors llocs, Jose Vicente Pallardó i Francisco Sánchez, que també es lluiren en el torneig.

Ara toca una de les meues, els sistemes de desempat.

M’agradaria saber el “lumbrera” que se li ha ocurrit posar el sistema de desempat de partides en negres. Ara resulta que si l’ordinador, que és qui fa els emparellaments, diu que tu jugues 4 partides en negres, vas a quedar millor que un altre que ha jugat 3, és això signe clar que has fet millor torneig? Jo crec que no.

Es pot vore en els provincials individuals passats, on jugadors que han estat lluitant per dalt de la classificació contra rivals forts, al final es veuen per darrere només perquè han jugat una partida menys en negres, i en este torneig Autonómic Rellamp Individual es torna a repetir.

Els llocs, 4, 5, 6 i 7 s’han decidit aixina i sense tirar per terra a ningú, resulta que en el Buchholz és el tercer, en el Buchholz total està empatat en el quart, en el Sonneborn-Berger és el quart i si hi ha curiositat per saber un poc més dels resultats, es mira la varicaió d’eELO del torneig i és l’únic que ha perdut punts.

Però es pot vore el mateix dels llocs que van del 8 fins el 16, per jugar més partides en negres, no crec que siga motiu per dir que has fet millor torneig que un altre. Seria més just si al final del torneig es traguera una bola per decidir els llocs, almenys seria la sort que decidiria i no un ordinador. En el pròxim torneig jo demanaré jugar més partides en negres, si no, no vaig a jugar-lo.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Autonòmic Rellamp Equips

El passat dissabte es va disputar una nova edició d’este torneig en La Petxina, no sé exactament les edicions que es porten disputades, però no estaria de més, posar-li un número davant del torneig, encara que no siga exacte, per tal de comprovar any rere any que anem progressant. En el meu parèixer i a la pràctica, crida més l’atenció de qualsevol torneig quan porta un 25 o un 50 davant.

Hi ha que dir, que un esdeveniment que compta amb la participació de més de 250 jugadors, té el seu treball, abans, durant i desprès del torneig, i més si es juga en una vesprada, que porta als organitzadors a solventar posibles incidències el més aviat posible per no allargar molt el torneig.

A les posibles incidències que puguen sorgir en el torneig, s’afegix el mal comportament dels jugadors, que encara no s’enteren que quan acaben la seua partida, encara hi ha altres que estan jugant la seua. Si es tracta d’una persona, no es nota molt, però quan es posen a comentar la partida més de 30 persones en el local, el soroll és molt molest. Quan s’acaba la partida i en espera de l’altra ronda, estar pel mig del local dificulta la faena dels organitzadors i àrbrits de comprovar que està tot correcte en els taulers o rellotges.

Per tractar de solventar este problema, puc dir una posible solució, que es pose a un delegat per equip o per club i que siga l’únic que puga estar en la sala de joc mirant les partides, igual que es fa en tornejos de menors. Tots fòra perquè no saben comportar-se, quan els jugadors aprenem a comportar-mos com jugadors, aleshores podrem tornar a estar dins del local.

El torneig no va tindre molt bon començament, es va penjar la primera ronda 15 minuts abans, però 10 minuts desprès es va retirar i ja no es va poder començar a l’hora marcada. En la segona ronda, l’emparellament mal fet va ser protestat per uns quants jugadors (no sé si tots eren delegats d’equips) i es va canviar, però resulta que es va tornar a fer malament, però ara ja no hi havia peu al canvi, l’àrbrit del torneig es negà a rectificar per segona vegada l’emparellament realitzat. Estes incidències van fer que a les 17:40 encara estaguérem esperant a la tercera ronda, si continuem en este camí, el torneig té la pinta de finalitzar allà les 21:30 hores.

Menys mal que en les rondes següents no van sorgir problemes tant complicats de resoldre i es va poder proclamar Campió del torneig l’equip de Paterna, enhorabona per complir els pronóstics. I felicitar també a la resta d’equips que guanyaren la seua categoria respectiva, así només diré al Torrefiel perquè està en la meua categoria, sense llevar-li mérits a la resta de campions.

Queda dir per la meua part, que la distribució de les taules era millor que els altres anys, l’espai que hi havia entre les taules deixava pas per poder passar sense molestar al rival de l’altra taula, fet que l’any passat era molt comú, i els àrbrits tampoc heu tenien fàcil per passar davant una reclamació, enguany això s’ha arreglat.

I no puc finalitzar esta crònica sense donar les gràcies a tots els premiats especials 2018, per la seua ajuda en els escacs, pels anys dedicats, per la seua tasca, per la seua voluntat de millorar els escacs, GRÀCIES A TOTS.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Bernardo Coves Tomas

En la Gala dels escacs 2018, en l’apartat d’esportista, va ser guardonat Bernardo Coves Tomas, que ara milita en l’equip de València, el Dama Roja.

Una persona que porta molt de temps gaudint dels escacs allà on ha estat, perquè ha rodat per uns quants llocs, però el que ara ens interessa a nosaltes, és que és un dels jugadors que es proposaren formar un club en Alberic, allà pel 1961, i és l’únic que queda en actiu de tots els integrants d’aquells atrevits.

Quan em vaig fer càrrec del club, un membre de la junta directiva me va proposar fer una pàgina web, i en ella poder recopilar tota la història que es puga del club. Començarem a preguntar fets, tornejos, actes i més coses que s’haguera organitzat i gràcies a eixe treball, en la web del club www.escacsalberic.com/tornejos en l’apartat d’individuals es pot vore uns quants tornejos disputats pels nostres membres, des de fa uns quants anys.

Però no va ser fins el 2013 quan vaig jugar en Mislata que en l’última ronda vaig jugar contra Bernardo i me va dir que ell va estar present al fundar el Club Escacs Alberic, realment, me vaig quedar fòra de joc, perquè no havia vist el nom d’ell, i sí, desprès de vore el que hi havia escrit, sí que estava, però com sempre mirava jo en els membres principals de la junta directiva, no el vaig vore (apartat “Qui som”) perquè està com “vocal”.

Ahir, desprès de jugar l’Autonòmic per equips, ens ajuntàrem uns quants de nosaltres per deixar constància del nostre agraiment pel seu temps dedicat al nostre club en primer lloc i als escacs durant tot este temps, GRÀCIES PER TOT i esperem que les ganes de participar continuen per molt de temps.

IMG-20181215-WA0004

Publicat dins de General | Envia un comentari